Europa esquiva una catàstrofe, però encara no pot cantar victòria
Les borses van acollir ahir amb satisfacció els resultats de la maratoniana cimera de la Unió Europea que va acabar ahir a la matinada. Amb una Europa esquerdada, l'adopció d'acords no era evident, però per sort els pitjors auguris no es van fer realitat. La cimera ha pres decisions d'abast que van en la bona direcció per resoldre la crisi del deute sobirà. Però és d'hora per cantar victòria.
La UE ha perdonat el 50% del deute públic grec i en fa assumir la factura als bancs que en són titulars. La decisió alleuja Grècia. I suposa, primer, admetre que el país no podia pagar un deute que s'enfilava per sobre del 165% del seu PIB i, després, que collar més Grècia no serviria de res perquè l'austeritat n'ha ofegat el creixement. El risc de la decisió és que, tot i el seu caràcter excepcional, no deixa d'establir un precedent. El perdó era el gran tabú -els estats pagaven sempre- i ha deixat de ser-ho. Caldrà estar atent als mercats. Per exemple, a Itàlia, que no ha deixat enrere la inestabilitat política dels últims dies i que ha d'aplicar més reformes.
Per evitar contagis s'ha potenciat la capacitat del fons de rescat europeu fins al bilió d'euros. Aquest pas vol donar confiança als mercats, però no s'ha lligat encara quin disseny tindrà, ni la dependència que pot originar de països interessats com la Xina. La UE vol comprar confiança amb uns diners que encara no té.
Als bancs se'ls ha apujat el llistó de capital de qualitat exigit estiguin com estiguin. I s'ha fet després d'haver negat que els calgués reforçar-los, i de proves d'estrès que amb Dexia ja han tornat a quedar en paper mullat. Els grans bancs espanyols ho han vist com un error que pot restringir més el crèdit. Però admeten que poden captar recursos pel seu compte. Esperem que la UE tingui en compte el coixí de provisions i els bons convertibles que tenen, a diferència dels seus rivals europeus. És hora d'un optimisme prudent. Hi ha caps per lligar i el govern econòmic de l'eurozona segueix a les beceroles.
