Publicitat
Publicitat

Europeus, per sortir-nos-en...

Haurem de canviar. De fet hem de canviar si no volem que una manera d'entendre la vida en comú, basada en el respecte per la llibertat individual, la laïcitat i el compromís amb el benestar de la comunitat, entri en crisi davant de la pressió d'altres models. És simptomàtic que, quan es va conèixer la notícia de la baixada del ràting financer dels EUA, el portaveu del govern xinès critiqués per igual la falta de rigor de les polítiques financeres dels nord-americans, així com, deien els teletips, la seva afecció al debat polític, estèril i provocador de divisions. És clar que nosaltres ho veiem diferent. És en el debat polític, en la transparència dels mitjans de comunicació, en la discrepància que podem generar una societat de persones lliures.

Hi ha qui diu que estem en una crisi de valors, que ens desfem per la falta de valors sòlids, "com els d'abans". Així s'explicarien per exemple els avalots del Regne Unit. Caldria, segons ells, "tornar" als valors d'abans. Què voleu que us digui. Jo miro endarrere i veig els valors del Mur de Berlín i els valors de la dictadura franquista. Veig els valors de la gent que apartava la cara quan al nostre país militar en un sindicat era un delicte. I quan les dones havien de demanar permís als marits per treure's el passaport... De quins valors parlem? ¿No deu ser que la gran diferència entre aleshores i ara és que el model productiu sobre el qual generàvem les expectatives de millora personal i col·lectiva donava camí a les persones, a les famílies, a la societat en general?

La Il·lustració i les grans revolucions democràtiques occidentals, sobretot la nord-americana i la francesa, ens oferiren les bases per afegir valor ètic i social col·lectiu a un problema personal: el de la llibertat. La coincidència seqüencial amb la Revolució Industrial, de la qual a Catalunya vam tenir més que un tast, possibilitaren el sorgiment durant el segle XX d'algunes societats en les quals les classes mitjanes esdevingueren la gran troballa, la pedra filosofal per fonamentar comunitats dignes. El sistema de valors d'aquestes classes mitjanes tenia a veure amb el camí fet: l'esforç personal, el treball, la fe en un mateix combinada amb la fe en els altres, l'aprenentatge com a fonament de l'avenç espiritual i material. Cada terra a la seva manera, és clar, però sempre amb alguns trets que eren comuns a totes les nacions on la Revolució Industrial va tenir lloc.

Avui som davant d'una crisi final del model industrial que ens ha permès tirar endavant amb èxit, tan sols en algunes parts del món, les nostres societats lliures i justes. Avui algunes nacions emergents han descobert que poden produir el mateix que nosaltres més barat i més eficientment. A més nosaltres ens hem embolicat. Hem esdevingut esclaus de la demagògia del benestar subsidiat, esclaus de la demagògia de la hiperliberalització dels mercats, esclaus de l'estalvi dels altres, esclaus de la producció dels altres i esclaus de les fonts energètiques dels altres. No és estrany que en el si d'aquest panorama destaqui com mai el fet que Apple hagi esdevingut durant aquesta setmana l'empresa de més gran capitalització borsària del món, per davant de les empreses petrolieres. És el senyal del canvi. El senyal de la revolució que estem esperant. Res no està escrit, ni hi ha teleologies que valguin: tot passa per l'esforç i la imaginació, per la capacitat de crear. Apple n'és la metàfora, com ho eren els industrials catalans que anaven a Manchester a veure com podien millorar els seus processos productius, o els ateneistes que, quan sortien de la feina, miraven d'alfabetitzar-se per tirar endavant més dignament.

Europa ha d'optar per aquesta nova Revolució Industrial que aporti una nova manera de fer riquesa, una nova manera de generar futur, basada en l'autosuficiència energètica, basada en la intel·ligència artificial i en les xarxes de telecomunicacions. Una Europa en la qual els centres de formació professional i les universitats esdevinguin alguna cosa més que centres de reproducció del que s'ha fet sempre, per convertir-se en fàbriques de nova creació aplicada.

Cal començar el camí immediatament, i hi hem d'apostar des de tots els sectors: des de la política, marcant el camí, oferint la visió. Des de la societat civil, descobrint que les veritables oportunitats de generar riquesa no són en els pous secs d'antany, sinó en les deus de la modernitat. Des del món de la cultura, obrint camins de reflexió que no tanquin portes, ans eixamplin horitzons, profetitzant, que vol dir llevant els vels que ens amaguen les sortides a la situació actual. La setmana que ve un grup de persones ens reunim a Lima per parlar de tot això, convocats per l'MIT. Espero poder-vos-en parlar des d'allà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT