Eurovegas als Monegres

Això d'Eurovegas és sen-sa-ci-o-nal. Cada dia descobrim una realitat que desmunta la ficció creada la jornada anterior. Com passa sempre, la guerra de propaganda entre els incondicionals i els detractors ocasiona molts morts al bàndol de la veritat. Un parell d'exemples? Ha resultat que el tal Adelson, l'home que havia de colgar Catalunya amb els seus milers de milions, anant bé aportaria una tercera part del capital i la resta serien préstecs bancaris. I ha resultat que entre els pagesos del Baix Llobregat defensors tots de la terra com un sol home, ens deien, doncs hi ha de tot. Com a tot arreu. De fet, segons explicava ahir Cristina Buesa a El Periódico , n'hi ha que ja han venut els seus camps. Ei, i encara no se sap ni si el projecte es farà o no. Res és blanc i res és negre del tot. Digui el que digui la propaganda, ni a Adelson li surten els dòlars per les orelles ni tots els pagesos del Baix Llobregat estan en contra d'Eurovegas. Almenys a l'hora de mirar-se la butxaca.

Però ¿sap què em passa amb aquesta història? Que no puc evitar que em vingui a la memòria Gran Scala. Se'n recorda? Era aquell megacomplex que havien de fer als Monegres. 17.000 milions d'inversió al mig del no-res, 2 milions de llocs de treball en la construcció i 65.000 quan funcionés. I recordo el Partido Aragonés, que llavors era soci del govern del PSOE i ara dóna suport al PP, demanant AVE, aeroports, autovies i dos ous durs. I recordo la signatura del protocol a la Sala de la Corona de la seu del govern de l'Aragó, amb 700 convidats i 180 periodistes. I recordo les Cortes de Aragón aprovant una llei específica. I al final, què? Doncs guaiti dos detallets: un dels pocs portaveus que van donar la cara és a la presó condemnat per l'assassinat de la seva dona i els propietaris dels terrenys han cobrat el 14% del preu acordat. I aquesta és la realitat, més enllà de la propaganda.