Publicitat
Publicitat

EN PRIMERA PERSONA

Faisán no és una au

Li sona el cas Faisán? És un vodevil de la premsa madrilenya de les dues espanyes que barreja poder, traïció, famílies polítiques, favors periodístics, filtracions interessades, clavegueres de l'Estat…

La cosa, així resumida, va de les enquestes, que diuen que si ZP es presenta a les eleccions, la nostra xifra de diputats pot arribar a ser negativa i que l'únic successor que pot plantar cara al PP és un servidor, l'incombustible Rubalcaba, per servir-lo (o servir-la). A partir d'aquí és quan apareix l'anomenat cas Faisán. Faisán és el nom d'un bar on presumptament ETA negociava l'extorsió mal anomenada "impost revolucionari". Un dia, en plena negociació govern-ETA, algú va decidir fer-hi una batuda policial i un altre algú hauria decidit avisar la banda que es preparava la batuda. La premsa interessada a fer-me fora de la cursa per la successió apunta que el segon algú té a veure amb mi, cosa que em deixaria fora de la carrera, i afavoriria el PP.

I així arribem a aquesta setmana, quan els principals diaris madrilenys es tiren pel cap les actes de les reunions escrites per un membre d'ETA. Un diari, el que mai ha cregut ETA quan diu que no té res a veure amb l'11-M, ara posa la mà al foc per un dels seus assassins que ni se sap si va ser present o no a les famoses reunions. L'altre, per defensar que el govern no va cedir, dóna a entendre que la negociació va continuar després de l'atemptat a la T-4. I jo m'ho miro. Preocupat? Gens. Sóc de suro i sempre floto. Ja ho veurà.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT