Publicitat
Publicitat

Falsos profetes

Un fantasma recorre Europa. Iguala persones humils i persones poderoses, ho amara tot. No té pietat de ningú: s'infiltra per les esquerdes de la nostra consciència, per les parets de les nostres institucions més venerables. Afecta tota mena de grups humans: famílies, col·lectius professionals, intel·lectuals, acadèmics, sindicalistes, empresaris, professors, mestresses de casa, financers, governants... És un fantasma terrible. És la por.

No fa gaires dies l'escriptora italiana Loreta Napoleoni presentava a Barcelona el llibre Maonomics . L'ARA se'n va fer ressò amb una entrevista a l'escriptora, el principal argument de la qual era que Europa està en plena decadència, de la qual no es recuperarà si no opta per solucions pròpies de països com la Xina. Segons ella, les contradiccions d'Occident són tan espectaculars que el fan inviable tal com el coneixem. Diu que la suposada primacia del nostre sistema polític i econòmic no és més que un postulat ideològic. Seguint els arguments de Napoleoni, el liberalisme occidental ha causat la crisi, mentre que el sistema econòmic xinès basat en l'intervencionisme i radicalment antiliberal ha salvat les finances del col·lapse. Això la porta a afirmar que el capicomunisme , que és com l'autora del llibre denomina la combinació de capitalisme i comunisme que es dóna a la Xina, barrejat amb la capacitat d'adaptació de la societat xinesa, és el model econòmic, i per extensió sociopolític, del futur. Aquest futur m'inquieta. I m'inquieta encara més que hi hagi persones que puguin pensar que aquesta és la solució, sortint d'on sortim tots plegats.

Un capítol de la sèrie anglesa Upstairs & Downstairs passada per TV3 fa uns anys reflectia la situació de por per la qual passa el món actual. El majordom de la casa parlava en una sobretaula amb la resta de personal. Era el tombant dels anys 20 als 30 del segle XX. Llegia les notícies que arribaven d'Itàlia i les lligava amb les que passaven als carrers de Londres. A la Itàlia de Mussolini tot semblava endreçat i clar. Les solucions a la crisi provocada pel Crac del 29 semblaven senzilles vistes des del Londres convuls de començaments dels anys 30. El majordom no feia fàstics a la possibilitat que algun Mussolini britànic agafés les regnes del país per orientar-lo. La por, la maleïda por, feia que es veiés la falsa taula de salvació del totalitarisme com una possibilitat certa per sortir-se'n.

La imatge del majordom renunciant a la llibertat per una falsa seguretat provinent de solucions polítiques antiliberals i enemigues de la democràcia és el que em suscità la lectura de l'entrevista a Napoleoni. La picada d'ullet a la història era molt clara a la sèrie: al cap de deu anys el Regne Unit estaria en guerra contra el nazisme i el feixisme.

La societat xinesa és admirable per molts motius: la seva adaptabilitat -segur-, la seva productivitat, la capacitat de tirar endavant col·lectivament, la riquesa cultural, la cultura de l'esforç i tants altres aspectes que la converteixen en una veritable civilització. Ara, si em donen a triar ho tinc clar: em quedo amb la nostra pobra societat oberta, lliure, filla de la Il·lustració i de les revolucions francesa i nord-americana, laica, arrelada en la tradició cultural grecoromana, infusionada en els valors cristians de solidaritat i d'equitat; una societat fonamentalment democràtica en què la persona, cadascú de nosaltres, és objecte i subjecte de respecte, tractada amb igualtat davant de la llei que fem entre tots i que és administrada per un poder judicial independent.

Sabem que la nostra societat és imperfecta. Molt imperfecta. Sabem que molts dels trets que la defineixen són estantissos i que n'hi ha molts que se n'aprofiten fins a dur-la al límit de la destrucció. Res de tot això, tanmateix, no en justifica l'assassinat. Al contrari. La llibertat no és un fet natural de l'home. Ni l'home està cridat a ser lliure com si la fletxa de la història ens hi dugués necessàriament. La llibertat és l'assoliment més important que s'ha de proposar cada generació en les condicions que sigui. Si hi ha bonança, amb bonança. Si hi ha crisi, amb crisi. Avui les solucions a la crisi d'Occident, Catalunya inclosa, passen precisament per aprofundir en la llibertat, en la recerca de sortides noves al nou paradigma social i econòmic generat pels errors que ens han dut a la crisi. Actuar a partir de la por és fatal. La solució passa precisament per desempallegar-nos de les fonts de riquesa que tenim lligades a societats en les quals ni la llibertat ni la democràcia són presents. Tenir-ho clar és el millor antídot contra els falsos profetes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT