Publicitat
Publicitat

BÈSTIES QUE PARLEN

Fauna del Delta

És el que té passar-se tot el sant dia aquí. Les hores passen tan lentes que t'has de distreure amb la fauna. Però no em puc queixar, d'això en tinc per donar i per vendre. Pels matins tiro de binocles i empaito amb la vista els xoriguers o confonc un altre cop els esplugabous amb els martinets blancs. M'agrada mirar amunt, veure com un cop de vent sobtat arreplega la terra dels camps llaurats i esquitxa el cel d'un color taronjós. A més, mirant amunt m'estalvio de veure tota la brutícia que sura pel riu o s'amuntega a les lleres, aquesta mostra inequívoca de la capacitat infinita que té la humanitat de ser porca de mena.

Quan arriba l'hora de dinar ja no em cal mirar el cel, hi ha un altre tipus de bestiar que em distreu. Se'ls veu d'una hora lluny. Surten de la fonda eufòrics, amb l'arròs a banda a mig pair i l'ampolla de Blanc Pescador il·luminant-los els ullets. La dona i el nen estan ben engrescats, ella perquè feia vuit diumenges que no sortia a dinar a fora i el marrec perquè necessita compensar les dues hores d'immobilitat davant del plat. Darrere seu, fent veure que mira souvenirs, hi ha un home calb fumant-se un cigarret d'amagatotis, un home que quan arribarà a la caseta veurà que no hi ha marxa enrere, que ella ja està ficant l'armilla salvavides a aquest nen que ha estat a punt de caure al riu tres vegades, un home que escoltarà la meva explicació sobre el funcionament de la llanxa com qui escolta física quàntica, massa begut per retenir res o per reconèixer a la seva dona que no es veu amb cor de fer de Barbarroja del Delta.

Quan els veig marxar torno a treure els binocles per mirar com marxen. Deu minuts més tard faran servir el telèfon d'emergència que els he donat per trucar-me, un pèl nerviosos, i dir-me que han embarrancat al canyissar, badant com babaus davant uns flamencs. Olé .

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT