Feliç Dia dels Canvis

M'encanta el dia d'avui. Avui és el Dia dels Canvis. El dia dels "no, si és moníssim, però dóna'm el tiquet per si de cas" o d'aquells altres amb més mala llet tipus "espero que, a sobre, no hagis llençat el comprovant de compra!" Oh! Quina meravella que és el Dia dels Canvis! Avui sí que és el dia en què tot és possible i com per art de màgia uns mitjons amb rombes es poden convertir en uns calçotets, i una bossa de mà de cuir en diners en metàl·lic que es transformaran, al seu torn, en un àpat en aquell restaurant on ens feia tanta il·lusió anar. Si el dia de Reis res és impossible i uns homes màgics ens porten coses que hem demanat en una carta, el Dia dels Canvis és, com a mínim, igual. Perquè en lloc de portar-nos coses, el que passa el dia 7 de gener és que uns homes i dones amb poders secrets i que generalment responen al nom de dependents se'ns emporten les coses que no volem! Demano, imploro, una cavalcada amb patges, camells i figures estranyes que ningú sap què són pel Dia del Canvi, igual que es fa a la Cavalcada de Reis. Perquè, si hi pensem, potser ens adonarem que en algunes ocasions és més important el que no tenim que el que tenim, el que evitem que allò amb què hem de conviure cada dia a desgrat.

I ja que ens posem a creure en coses fantàstiques, potser algun dia només caldrà un tiquet rebregat per poder demanar un canvi per algunes coses amb les quals hem de lluitar cada dia. A cada persona que ens pren un minut innecessàriament li demanem el tiquet i llestos. A tothom que ens tracta malament li reclamem un comprovant i final del problema. A tot aquell que sigui antipàtic i groller amb nosaltres li exigim el paperet i, el dia següent, anem a la Botiga de les Emocions i demanem que ens tornin el nostre temps, la nostra felicitat o el nostre orgull, en efectiu, sisplau.