Publicitat
Publicitat

Tovallons negres

Feliç dia de Jalouí

Catalans, valor. Perduda està la desigual batalla. A la castanyera li ha passat com al tripartit: no ha sabut comunicar bé. I així com el tió té possibilitats de supervivència, o si més no de convivència, perquè té molta més gràcia que el Pare Noel, entre la castanyada i Halloween la possessió de pilota ha estat sempre a favor de Halloween. És més divertit espantar veïns vestit de monstre que cantar "Marrameu torra castanyes". Hem de fer autocrítica. El problema de la nostra castanyera és el realisme. És un personatge realista i sense èpica. A part, la seva credibilitat com a personatge es veu perjudicada pel canvi climàtic i per l'abandonament dels mocadors al cap per part de les ancianes. Són moltes les venedores de castanyes d'edat que es tinten i es planxen els cabells a l'estil tertuliana de Telecinco. Si avui en dia un nen veiés pel carrer una castanyera amb mocador al cap es pensaria que és musulmana.

Així, doncs, d'acord. Celebrem el Halloween. Deixem, això sí, que alguns policomerciants inquiets i il·legals instal·lin taules de càmping folrades amb bandera catalana (requisit imprescindible per caure simpàtic si no tens permís per vendre) a les rotondes de les nostres carreteres i venguin castanyes a preu d'or. Hem trigat massa a capitular. En algunes escoles ja fa anys que han trobat el buit legal. Com que els nens fan anglès i els anglesos celebren el Halloween ja tenen l'excusa per anar disfressats de monstres a la castanyada. Deixem la castanyada clàssica per als de P-4.

Així, doncs, obriré la porta si vénen uns nens disfressats a espantar-me. Els donaré caramels caducats i tot. Però hi ha una cosa per la qual no passo. No penso tolerar una carbassa amb cinta aïllant negra a tall d'ulls i de boca. Em sembla una vilesa. Si voleu Halloween buideu carbasses, home!

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT