Publicitat
Publicitat

RETRATS QUE PARLEN

Felip Puig: Sobiranisme de llei i ordre

Càlid i planer en el tu a tu, guarda la ironia àcida per a les càmeres. Com a conseller no està per bromes i li agraden les missions impossibles. Campió del màxim ordre dins la democràcia, si no es controlés podria arribar a dir: "Deixeu-me sol que el carrer és meu".

Educat en una privada de Sarrià d'inspiració Rosa Sensat, és el vèrtex sobiranista de la polièdrica CiU. Als 18 anys, quan hi va entrar, era un vèrtex excèntric però el temps l'ha anat fent eix. Ara no és pinyol però s'ha fet imprescindible sent-hi sempre i guardant tants secrets com una vella calaixera.

Un bon joc de celles el fa ric en registres de severitat. Té la dignitat lleument ressentida del que s'esforça sense que ningú li reconegui. I es fa tan bé la víctima de greuges immerescuts que si l'ataques et sents culpable d'afegir llenya al foc.

Parla un barceloní prou relaxat per estar "al front" d'una policia que no fa "deixació de responsabilitat" si cal "deixar expèdit un entorn obstruccionat". Però es posa "un punt de mal humor" quan sent Montilla "destrossar la nostra llengua".

És el polític de raça que no fa res sense plantejar-se com ho vendrà, que calcula cada gest pensant en el votant. Però fora dels focus mediàtics és més dúctil i moderat del que aparenta. Manté les càmeres a les comissaries i, encara que sembli fan dels Mossos, busca discretament qui i amb què s'ha equivocat.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT