Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Fernández Díaz, tot sol al Bronx

Com que Espanya ja té resolts tots els seus problemes financers (Mariano Rajoy dixit , just abans de partir cap al futbol), ha arribat l'hora de plantar cara als veritables problemes del dia a dia. Així hem d'entendre el sermó que va pronunciar ahir el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, que tractava d'alertar de les múltiples formes que -com el dimoni- és capaç d'adoptar la violència urbana. Grafitis, okupacions , grups antisistema, bandes juvenils i aficionats radicals són algunes d'aquestes formes. Però també ho és, atenció, la campanya #novullpagar: segons Fernández Díaz, la violència urbana pot consistir en "una campanya que es nega a pagar els peatges". Vaja, vaja.

D'acord amb el raonament de Fernández Díaz, qualsevol forma de protesta ciutadana, ni que sigui pacífica, en realitat s'ha de considerar violenta. Com a oxímoron no se li pot negar l'enginy, però ens deixa alguns dubtes que ens agradaria plantejar al ministre. Per exemple: una manifestació falangista com la que va recórrer Madrid el dia de la final de la Copa del Rei és violència urbana? Una manifestació contra els drets dels homosexuals (encapçalada per bisbes) és violència urbana? Una campanya de recollida de firmes contra un Estatut com el de Catalunya (aprovat pel Parlament i pel Congrés dels Diputats i referendat per la ciutadania) és violència urbana? Una manifestació -també encapçalada per una tropa de bisbes- contra l'avortament és violència urbana? Un govern que menteix a un país sencer, intentant encolomar l'autoria de l'11-M a ETA (en comptes d'Al-Qaida) per motius purament electorals, és violència urbana? Una altra manifestació, també amb bisbes a la capçalera, contra les famílies que no segueixen el model cristià d'aparellament i convivència és violència urbana? Un partit polític que afirma públicament que l'Estatut de Catalunya va ser tutelat per ETA comet violència urbana? Un partit polític (posem per cas que és el mateix) que es nega repetidament a condemnar el franquisme fa violència urbana? Un partit polític (suposem que és el mateix, encara) que manipula la memòria de les víctimes del terrorisme en benefici del seus interessos exerceix la violència urbana? Un president del govern espanyol (posem que del mateix partit polític) que menteix als ciutadans reiteradament i a consciència sobre una estafa bancària de 23.000 milions d'euros i sobre un rescat financer de cent mil milions més fa violència urbana? Un president de les Balears (vés per on, també del mateix partit) que utilitza els mitjans institucionals al seu abast per atiar un conflicte lingüístic i convivencial, i que es dedica a recórrer els poblets de Mallorca escortat per una quarantena de guàrdies civils equipats amb escut i casc, es pot considerar violència urbana?

Només ens queden clares les poques coses que no deuen ser violència urbana: taral·lejar la sintonia dels mítings del PP i cantar " A por ellos, oé " a plens pulmons i en plena via pública. Visca la llibertat d'expressió, don Jorge.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT