Fernández Ordóñez no podia aguantar més pressió del PP
La crisi de Bankia no tan sols ha posat sota sospita el sistema financer i ha afegit incertesa al voltant de la situació de les finances públiques espanyoles. Ha arrossegat el governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, que ha anunciat que dimitirà un mes abans del previst: el proper 11 de juny ja no hi serà. No liderarà, doncs, la nova reforma financera del govern Rajoy.
El PP, que sempre ha estat crític amb MAFO pel seu perfil massa polític (exsecretari d'estat de González i de Zapatero), ara li ha impedit comparèixer davant la comissió d'economia del Congrés per explicar la seva gestió. Amb Bankia, una entitat on tots els ressorts del poder els controlava el PP, el partit ha anat a carregar-se Fernández Ordóñez.
El governador marxa en un moment delicat. Europa vol auditories independents de la banca espanyola, no en té prou amb la tasca del supervisor espanyol. L'abril passat el Banc d'Espanya va donar llum verda al pla de sanejament de Bankia, que preveia que l'entitat continués en solitari. En un mes, va canviar de parer.
Però Bankia no és la gran pedra a la sabata de MAFO. L'error va ser permetre que el crèdit augmentés un 25% cada any. És l'origen de l'actual problema d'endeutament privat, i de la sobrevaloració del preu dels habitatges, que ara contaminen el balanç dels bancs.
El ciutadà assisteix atordit a una crisi marcada per la complexitat, la incertesa, la confusió, els canvis ràpids, i on sembla que no hi ha mai culpables. Potser al final un jutge acabarà decidint si hi va haver una mala gestió i mala supervisió a Bankia, en cas que una querella presentada per Manos Limpias contra Rato, l'expresident del banc Miguel Blesa i MAFO prosperi. En tot cas, la transparència és essencial. I el ciutadà té dret a reclamar-la. Hem sabut que el govern espanyol no vol cap investigació sobre Bankia. I que, malgrat els més de 23.400 milions públics que rebrà, hi ha previstes indemnitzacions de 14 milions per a un directiu.
