Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Fins al monyo de Miguel Ángel Revilla

Aquesta setmana ha sigut difícil posar la televisió i no ensopegar amb Miguel Ángel Revilla a la pantalla. Dissabte passat a La Sexta noche, diumenge a l’embafador programa de Risto Mejide, Chester in love, i dimecres al programa de Bertín Osborne a Telecinco, Mi casa es la tuya, que ja va ser el súmmum de la propaganda revillesca més descarada.

Revilla és un polític a qui no se li pregunta per la política de la seva comunitat autònoma. És el bufó de la televisió que pontifica sobre el que li dona la gana i quan li ve de gust, com si fos el portador de la veritat absoluta. Deu ser que a Cantàbria no hi passa res o que, en realitat, a tothom li importa un rave el que hi passi. Només té valor com a xòuman prepotent i populista. “ Esto no es demagogia: el hambre se acaba con el Papa de Roma convocando a los líderes del mundo pidiéndoles que no gasten más en armas e invirtiendo el dinero en alimentar a los niños que pasan hambre ”, deia a Bertín Osborne.

Revilla és un explicador d’històries que hipnotitza espectadors amb la seva verborrea barata i les xafarderies d’alta volada i celebrities casposes. I, un programa rere un altre, va construint un missatge polític simplista, barroer, gratuït i, sobretot, fals. No deixa de ser sorprenent que, ni que sigui per aprofitar el rèdit d’audiència que proporciona, cap programa de televisió s’hagi amoïnat per saber què diuen els partits de l’oposició a Cantàbria: com valoren la seva gestió i quins morts té a l’armari a nivell polític. Revilla dona lliçons a empresaris i magnats de la banca, a líders d’altres partits, a grans estadistes, a periodistes i als ciutadans. Les reverències que li fan els presentadors, la manera de presentar-lo com si fos el simpàtic Robin Hood justicier de la política, el paradigma de l’austeritat i la bona gestió, la manera de dirigir-s’hi com un guru dels conflictes estatals i mundials, el converteixen, a nivell mediàtic, en un personatge que sembla exitós, que arrasa en els seus resultats electorals i que gestiona amb honestedat i eficàcia la seva comunitat.

En realitat, però, Revilla és un polític que a Cantàbria ha hagut de fer mans i mànigues per pactar amb els socialistes i amb Podem per aconseguir el càrrec. Ha ocupat la presidència sent, fins i tot, la tercera força política a la comunitat. I ara defensa els drets dels ciutadans quan hi ha fotografies i documents que demostren que va ser falangista. També ha sigut investigat per irregularitats en l’adjudicació d’obres i de contractes i per pagament de despeses personals molt quantioses amb diners públics. Però la televisió ha decidit que Revilla mereix l’indult mediàtic perquè dona audiència i és simpàtic. I, sobretot, perquè no suposa cap perill per a la unitat d’Espanya.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT