Publicitat
Publicitat

La Feria de Abril de Catalunya, què ens costa la festa?

Des de demà, 27 d'abril, fins al 6 de maig se celebrarà la Feria de Abril de Catalunya. Amb motiu de la reedició d'aquest esdeveniment i en vista del seu funcionament i organització crec que és necessari plantejar algunes preguntes, analitzar què ens costa la festa i finalment expressar una sèrie de dubtes.

La FECAC, la Federació d'Entitats Culturals Andaluses a Catalunya, exerceix el monopoli sobre les begudes i el menjar a tot el recinte firal. I durant la Feria, cada marca paga una bona quantitat de diners als organitzadors de la festa per tenir-hi l'exclusivitat de venda. Així, ¿és un esdeveniment cultural, la Feria? ¿O respon a l'interès econòmic de la FECAC?

A més, atès que l'alcalde de Barcelona dóna a conèixer cada any i en seu municipal el cartell de la Feria (com succeeix amb el de les Festes de la Mercè), convé preguntar-se també si la Feria ajuda a la convivència o si, més aviat, és una representació d'una dualitat social que de fet trenca amb el model que equipara un país a un sol poble.

Pel que fa al cost de la festa, sabem que el sòl públic que utilitza la Feria, el Real (31.800 m) i l'aparcament (33.700 m), és cedit gratuïtament pels ajuntaments de Sant Adrià i de Barcelona.

Les entitats i les empreses que hi posen casetes paguen una quantitat considerable a la FECAC. Aquest pagament es fa de manera atípica, i inclou el pagament dels diferents partits polítics que tenen caseta durant l'esdeveniment. A la carpa de la FECAC s'hi programen cada dia actuacions que l'Ajuntament de Barcelona paga directament a les empreses que representen els artistes. En aquesta mateixa carpa cadascuna de les institucions que hi posen estand (Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació, Ajuntament de l'Hospitalet, etc.) han de pagar més de 6.000 euros. El Gremi de Firaires també contribueix a fer grossa la caixa de la FECAC perquè no dóna dades sobre aquests ingressos atípics.

Cada any, per les seves activitats i sobretot per la Feria, la FECAC rep ajuts de la Generalitat de Catalunya (conselleries de Benestar, Cultura i Presidència), de la Diputació, de l'Ajuntament de Barcelona i de la Junta d'Andalusia. Les caixes d'estalvis, per llei, han de donar suport a través de les seves obres socials i culturals a les entitats que treballen en aquests camps; la quantitat econòmica que ha de rebre cadascuna de les entitats és decisió de la Generalitat de Catalunya, i la FECAC és una de les agrupacions que més se'n beneficia. La Diputació de Barcelona va nomenar el president de la FECAC representant d'aquesta institució al consell de Caixa Catalunya.

Des de l'any 2001 l'Ajuntament de Barcelona es fa càrrec, a través del departament de Comunicació, del disseny gràfic i la difusió de la Feria de Abril, i també del cost del Diario de la Feria , que es distribueix gratuïtament. El mateix departament paga els anuncis (pàgina sencera) als diaris més importants de la ciutat. Alguns dels dissenyadors han estat Peret (2001), Nazario (2002), Claret Serrahima (2003). Les banderoles, la publicitat en opis (objectes publicitaris il·luminats) i altres elements de comunicació van a càrrec de l'Ajuntament.

Transports Municipals de Barcelona també hi col·labora tot posant llançadores des de tres punts de la ciutat i darrerament des de la plaça Catalunya que porten gratuïtament a qui vulgui anar a la Feria fins a la porta del recinte. Això té un cost complementari de personal i autobusos i no genera ingressos per a TMB.

No és massa agosarat, doncs, pensar que amb la Feria el lobi de la FECAC té molts ingressos i poques despeses. Per tant, o bé políticament interessa mantenir aquestes relacions, atès que tenim por que el ventall parlamentari català no representi totes les sensibilitats, o bé existeix una amenaça que fa que la classe política catalana continuï donant suport econòmic a persones que altrament podrien muntar un entramat lerrouxista , que actuaria contra la cohesió social actual.

Sorprèn que la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya doni suport econòmic a la Feria perquè hi hagi a les casetes actuacions en directe, quan tothom sap que en aquests espais la música que sona és enllaunada, un fet comprovable any rere any. Una altra qüestió és com i qui justifica davant la conselleria una despesa inexistent. Per aquesta regla de tres, també les discoteques catalanes tindrien dret a rebre subvencions.

Tot plegat no té res a veure amb el que succeeix a l'original, és a dir, a la Feria de Abril de Sevilla. Si volem copiar, fem-ho bé. Qualsevol ciutadà, incloent-hi els càrrecs polítics, poden contactar amb els rectors del municipi de la capital andalusa i podran comprovar la diferència radical de models.

Expressaré, per acabar, una sèrie de dubtes en relació a tot el que he exposat.

Per què el president de la FECAC es va posicionar públicament en contra de la llei de política lingüística (llei Pujals, 1998)? ¿En representació de què i per què el Sr. Francisco García Prieto va tenir la possibilitat d'expressar la seva opinió al Parlament de Catalunya sobre l'esmentada llei? ¿Ens creiem de debò que som un país i un sol poble? Després de viure i treballar més de 50 anys a Catalunya, ¿les persones d'origen andalús hem assolit el rang de ciutadans de Catalunya?

Intueixo que la classe política es creu que a Catalunya existeix un colectivo andaluz . Si fos així, hem de reconèixer el nostre fracàs envers al mestissatge de cultures. Els col·lectius no s'integren, s'integren les persones a base d'escola i de treball, i això és el que hem fet els que vam arribar procedents d'Andalusia. Potser hem treballat massa i hem anat poc a escola: aquestes serien les raons per les quals els dirigents de la FECAC han sabut aprofitar-se de l'organització d'una fira en què els interessos econòmics estan per sobre de la cultura, la convivència, l'estètica i les tradicions populars.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT