Flexions còmodes

Aquest és el primer cop que l'ascensor s'atura entre pisos. Cap dels dos ocupants, però, es posa gaire nerviós. Són dues persones segures d'elles mateixes. Molt segures. Pilar Rahola ho troba, a més, una ocasió afortunada, així tindrà més temps per xerrar amb el conseller Felip Puig. "Doncs jo... -diu ella- com més dies passen de l'actuació dels mossos a la plaça Catalunya, més encertada la trobo". "Gràcies, Pilar", respon Puig amb un lleu cop de cap afirmatiu. Ella entoma l'agraïment i continua: "És que si la policia creu que ha d'entrar en una plaça per treure objectes de risc, els ocupants ho han de permetre, i si no ho permeten la policia els ha de treure a la força". Felip Puig se sent còmode amb aquesta dona: "M'has tret les paraules de la boca, Pilar. Ara bé, aquí, entre tu i jo, t'he de dir que no només vam treure objectes de risc. Ja que hi érem, vam treure-ho tot". "I vau fer molt ben fet, Felip. Aquí del que es tractava era d'evitar el caos, i el que no es pot fer és criminalitzar la policia democràtica. O és que ningú pensa en els comerciants i veïns afectats?" "Pilar, mai que et quedis sense feina, pots fer de cap de premsa de la meva conselleria, et veig preparada". "No facis broma, Felip, ho he deixat escrit al meu diari, el que em revolta és que s'ha creat un estat d'opinió que envia als inferns de la maldat reaccionària qualsevol dissidència amb el moviment. L'ocupació de l'espai públic no pot durar eternament, si a les places es poden fer acampades permanents llavors ho haurem de permetre sempre, tant si vénen a reflexionar sobre la cienciologia com si ve l'extrema dreta a explicar la maldat de la democràcia. És o no és?" "És, és", replica en Felip i, arrufant les celles, conclou: "El que em pregunto és, si aquests cienciòlegs o l'extrema dreta haguessin ocupat la plaça Catalunya i els anéssim a desallotjar...? El que em pregunto és si també sortirien al carrer milers de persones a defensar-los. Tu què creus?"