14/05/2017

Fosses SL: la bombolla de la construcció mortal

3 min

Data: 25/11/37. Fitxa: 12. Sexe: masculí. Edat: 30-40. Talla: 1,60. Estat de les restes: putrefacte. Mesos inhumats: 10-12. Causa mort: bala. Qui era? Era aquell petit industrial desaparegut? ¿El van assassinar perquè un empresari és la reencarnació del dimoni a la terra? ¿O perquè era un antisistema del partit catalanista Acció Catalana? ¿Potser perquè no portava cap carnet sindical i infringia la llei totalitària de la dictadura del proletariat? ¿Però i si el van executar perquè, segons ells, un pèl de la cella es movia contra la revolució? Tot pot ser. Darrere d’interrogants i bales: cartes, cartes... Cartes que el jutge Josep Maria Bertran de Quintana rep el 1937 (cas investigat pels historiadors Queralt Solé i Oriol Dueñas). Obrim-les.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Esposes, pares, germans, fills... escriuen al jutge. Tinta de llàgrimes. On són? Sisplau, busqui’ls! Trobi’ls! 8.360 assassinats entre 1936 i 1937 a Catalunya. Rereguarda republicana. Maten capellans, empresaris, periodistes, treballadors, catalanistes, republicans, de dretes, d’esquerres... Bufet lliure. Per què? Perquè la publicitat de la revolució ho diu: perquè jo no soc tonto. Perquè em dona la gana. Perquè sí. Són els “incontrolats”. La dictadura del lèxic letal per eixugar-se les culpes arriba fins al 2017. El 95% dels “incontrolats” detinguts eren anarquistes o pseudoanarquistes. El jutge Bertran investiga. Contra tot. D’abril a desembre de 1937 exhuma 2.037 víctimes. 175 processats. Freni! Pressions del PSUC i la CNT-FAI. Esclar, processa els seus. El sentencien amb argumentari revolucionari: això divideix la rereguarda i perjudica la lluita contra el feixisme. Les mentides de les fractures socials venen de lluny. ¿Casualitat? No! Per les mateixes dates el govern de la República ocupa Barcelona. Al capdavant el president del govern: Juan Negrín. Del PSOE, però transvestit de comunista a sou de Moscou. Esborren la Generalitat. Esborren Catalunya. Avui encara tothom muts i a la gàbia. O al clot. Perquè els camarades espanyols també critiquen les exhumacions. Aquells “cementiris clandestins”, aquelles fosses com xalets adossats letals construïts per la revolució. Encara hi ha catalans que continuen allà. L’obra de l’arquitecte Negrín és clara: “ Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones, que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la de que se desprendiese de alemanes e italianos. En punto a la integridad de España soy irreductible y la defenderé de los de afuera y de los de adentro ”. I així continua l’obra.

L’1 d’abril de 1940 l’empresari de la construcció de moda, Francisco Franco, inaugura la urbanització mortal més gran de la pell de frau: el Valle de los Caídos. És la casa de Gran Germà letal. Normes de convivència: “ La dimensión de nuestra Cruzada, los heroicos sacrificios que la Victoria encierra, y la trascendencia que ha tenido para el futuro de España esta epopeya [...] Es necesario que las piedras que se levanten tengan las grandezas de los monumentos antiguos, que desafían al tiempo y al olvido y que constituyan lugar de meditación y de reposo en que las generaciones venideras verán una España mejor ”. I l’hem vist en 3D. Aquesta urbanització volia vertebrar Espanya com una Operación Triunfo de la mort: 33.847 restes humanes (unes set mil traslladades des de Catalunya). Falta identificar-ne més de 12.000 (seguiu la feina de Queralt Solé). Ara el Congrés diu que Franco pot sortir de la casa del Gran Germà macabra. Del xalet fet a mida mentre la resta és pinso confús de cucs i mentides. Digue’m com tens enterrat un dictador i et diré com és el teu país. Digue’m què té al cap i a la llengua un diputat català com David Pérez i et diré com d’ocupat, i enterrat, està el teu cervell i el teu país.

stats