Joaquim Colominas
05/04/2012

França busca àrbitre i capità (1)

3 min
França busca àrbitre i capità (1)

Tenint en compte els grans poders que la Constitució francesa del 1958 atorga a la figura de la presidència de la República, les eleccions presidencials són les que marquen la vida política al país veí. A més, des de la reforma constitucional de l'any 1962, amb la qual el president passà a ser elegit per sufragi universal directe, el president de la República va guanyar una gran legitimitat democràtica. Ambdós fets van propiciar que el president sigui actualment l' àrbitre i el capità de la política francesa.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

La primera volta de les eleccions presidencials, prevista per al 22 d'abril, d'una banda arriba marcada per un president Sarkozy enfonsat en els sondejos des de pràcticament l'inici del seu mandat, i de l'altra per una llarga precampanya, condicionada per una sèrie de fets i que podem resumir en tres etapes diferents.

La primera etapa va estar marcada per la convicció que la candidatura socialista personificada en Dominique Strauss-Kahn, considerada àmpliament guanyadora per tots els sondejos, permetria finalment el retorn a l'Elisi del Partit Socialista de la mà de l'expresident del Fons Monetari Internacional. Però l'afer succeït a l'Hotel Sofitel de Nova York el 15 de maig de l'any passat va representar l'inici d'un seguit de descobriments sobre la seva conducta personal que el desqualificaven personalment per a la cursa presidencial. Fins aleshores, Strauss-Kahn havia recollit tots els requisits polítics per ser candidat guanyador: solidesa intel·lectual, prestigi com a economista, agenda internacional, ambició personal, grans dots de comunicació política.

El segon moment de la campanya va venir marcat per la celebració de les eleccions primàries del Partit Socialista per elegir el seu candidat presidencial. Un procés que va servir per refer-se del xoc Strauss-Kahn, i en el qual el PS va donar una gran lliçó de democràcia obrint el procés no només a tots els militants sinó també a tots els simpatitzants d'aquest partit. D'aquesta manera, el candidat guanyador, François Hollande, en va sortir amb un ampli suport ciutadà, un fet que el situà des d'aleshores al capdavant de tots els sondejos, a una gran distància respecte del president Sarkozy.

El tercer (i, fins ara, darrer) moment ha estat marcat en els últims dies per la gestió presidencial que l'Elisi ha fet dels brutals assassinats comesos per Mohamed Merah, que han permès al candidat-president Sarkozy desplaçar els temes de l'agenda de la campanya al camp que a ell li interessen: de la crisi econòmica a la seguretat i la immigració. La seva promesa de fermesa contra l'islamisme radical li ha permès retallar la distància que el candidat socialista li duia en els sondejos, i li ha permès la remuntada en la cursa presidencial.

Ara com a ara, doncs, a dues setmanes de la celebració de la primera volta, tot i que els sondejos donen la victòria en la segona volta al candidat socialista, la incertesa en el resultat és més gran que mai. En aquest cas, doncs, la campanya electoral sí que pot esdevenir decisiva per al desenllaç final.

En algunes eleccions del passat va haver-hi sorpresa i va passar a la segona volta un candidat inesperat: no van passar a la segona volta el candidat socialista Michel Rocard en les eleccions del 1969, ni el candidat gaullista Jacques Chaban Delmas en les eleccions del 1974, ni -en l'ocasió més sonada- el candidat socialista Lionel Jospin en les eleccions del 2002, que tot i haver estat fins a aquell moment primer ministre va quedar per darrere del candidat del Front Nacional Jean-Marie Le Pen. A diferència d'això, en aquesta ocasió sembla que cap tercer candidat té prou força per arribar a la segona volta. Ni la candidatura de François Bayrou, del Modem; ni la de Marine Le Pen, del Front Nacional; ni la de Jean-Luc Mélenchon, del Front d'Esquerra, semblen prou potents per poder passar per davant de cap dels dos grans en la primera volta.

Per tant, aquestes dues setmanes que queden per a la primera volta seran decisives per saber qui mobilitzarà més els seus electors. Sorprenentment, la campanya se li està fent massa llarga a François Hollande (¿on són els arguments per crear l'alternativa?) i potser serà curta per al president Sarkozy. Els descontents amb el president Sarkozy són molts. El seu balanç econòmic és més que pobre, les seves principals promeses electorals no s'han complert i el seu estil presidencial crea rebuig a molts dels electors d'esquerres i tampoc agrada a molts dels seus electors del 2007. Hi ha moltes ganes de fer fora el president Sarkozy, que ha estat més capità que àrbitre... però els dubtes són si François Hollande, que pel seu perfil personal sembla que pot ser un bon àrbitre, podria ser un bon capità.

stats