Publicitat
Publicitat

Francès galàctic

si teniu una relació sentimental i ell o ella et diu, tot fent una cara de misericòrdia, de bon tio o tia, "necessite el meu espai, per no sentir-me aclaparat" o alguna cosa semblant, és el moment de reflexionar que tard o d'hora has prendre una decisió: o et subordines i ho passaràs malament, o passa-ho malament i escapa't ràpid bo i tenint present l'aforisme de Jerzy Lec: "Les ferides cicatritzen, les cicatrius creixen amb nosaltres. Almenys evitaràs supurar".

senyores i senyors, socis i sòcies, homes i dones... ¿No és millor usar, generalment, la fórmula persones i acabar amb aquesta cantarella estúpida, reiterativa, fatigosa, que sovint amaga una hipocresia en els homes que la fan servir per un progressisme de barraca? El que més m'indigna de la classe política és allò que expliquen a les taules dels restaurants i el que diuen i fan en la tasca pública. Ben mirat, no té per què indignar-me tant. Política, al cap i a la fi. Bon diumenge, persones i persones.

'volando voy'. Vaig a Formentera per dues conferències, una a xicons (perdó, persones) d'un institut i l'altra per a adults. Totes dues tindran lloc a la biblioteca del municipi de Sant Francesc. Begoña Navarro (valenciana que treballa a la biblioteca) m'aconsella que vole amb la companyia Ryanair. Ho faig. Trac els bitllets a l'agència del poble. (Mai no ho faig per internet. Desconfiança atàvica.) Realment és barat, sospitosament barat. I esclar: una setmana després d'adquirir els bitllets canvien l'horari del vol de les tres de la vesprada a les sis i mitja del matí. És a dir, m'he d'alçar del llit a les quatre i mitja de la matinada. Continuem: abans d'embarcar em pesen la maleta (és de cabina). Per un quilo de més em fan pagar trenta euros (ja no és tan barat). Inicie una discussió que jo mateix ature per fatiga. Pague. Esperant pujar l'escala de l'avió, una nena li diu a sa mare: " Mamá, el ala tiene un agujero ". Nerviós com estic per tot plegat li adrece una mirada a la xiqueta que encara deu recordar-la. I, finalment, l'horterada: així que l'avió aterra pels altaveus sona un toc de corneta, d'aquells que utilitzaven els vaquers en senyal d'atac contra els indis i tothom aplaudeix. Estic a punt de llençar un "bravo", perquè he fet el trajecte intentant esbrinar si l'avió duia pilot (si més no automàtic).

nostàlgies d'arrels llibertàries: El millor Estat, en estat de coma.

un apunt per als estudiosos de la història de la literatura. Acabada la lectura d' El cosí Basilio , del portuguès Eça de Queirós, em va deixar el regust d'una de les millors novel·les que havia llegit. Encara ho pense. Segons la meua opinió està a l'altura de Madame Bovary , de Flaubert. Ni més, ni menys. ¿Per què, doncs, una, la de Flaubert, es va convertir en un referent mundial literari, i en canvi la de Queirós no ha assolit el mateix nivell de prestigi? Resposta personal de lector: senzillament, el prestigi d'una llengua i l'altra n'és la causa. Nosaltres, una llengua sense el fòrum adequat i sense un Estat (ni de coma). Tirant lo Blanch i El Quijote , dos llibres agrupats en el mateix problema.

potser l'anècdota és apòcrifa, però ningú l'ha desmentida fins ara. Neil Armstrong arriba a la Lluna (probablement no féu el viatge amb Ryanair) i pronuncia la famosa frase: "Un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat". Tot seguit diuen que va dir: "Que ho disfrute, senyor Koenig". Baixa a la Terra i li pregunten per la dedicatòria. Qüestions personals, respon l'astronauta.

Passen vint-i-cinc anys, efemèrides de l'arribada a la Lluna. Aleshores, en una roda de premsa, un periodista l'interroga per la frase que no volgué aclarir un quart de segle abans. Bé, fa Armstrong, ara ja ho puc contar (el senyor Koenig havia mort). De xiquet, diu, estava jugant amb la pilota al pati de ma casa. El senyor i la senyora Koenig tenien les finestres de l'habitació obertes, i vaig sentir que el senyor Koenig li demanava una mamada a la seua dona. ¿Una mamada?, es va indignar la senyora, quan el xiquet dels nostres veïns arribe a la Lluna et faré una mamada.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT