Publicitat
Publicitat

Corredor mediterrani i ‘Barri Sèsam’

Això que en diem Espanya, per molt república o monarquia que sigui, no és radial. Espanya són bocins rodons. Un gerro esmicolat empegat per la força

Es comenta poc. Només en algun cercle selecte de putxinel·lis i animalets de vellut. Però la veritat és aquesta: el veritable problema de l’estat espanyol és no fer cas dels informes científics de Barri Sèsam. Veuran, hi ha un document de ja fa anys amb el cristal·lí títol de La quadratura del cercle. En aquest capítol els titelles de drap científic fan la Primera Exposició de Cercles Barri Sèsam. Els investigadors de roba demostren empíricament que la vida és circular: plats, discos, sol, lluna, Naranjito, rotondes... És una aportació científica rodona. Però l’estat espanyol sempre ho ha negat. Perquè l’informe dels savis de pedaços evidencia que la natura de la Pell de Brau no és radial sinó circular. És una prova de carboni 14, d’ADN de guarderia, de genètic Barri Sèsam. I confirma el que Déu, Buda, Mahoma i els pastissets de crema ja deien: el corredor mediterrani passa pel Mediterrani, no pas per Madrid. Tanquem el cercle.

CERCLES. Rodones. Taronges. Aquesta és l’escenografia que el 1931 té Fernando Valera quan fa un míting a Alzira. Feu del socialisme valencià. Valera: diputat per València amb la República. Redactor de la Constitució. Director general d’Agricultura. Fundador del Partit Republicà Radical amb el seu amic i ministre d’Agricultura, el tarragoní Marcel·lí Domingo. Valera diu coses que avui es tornen a sentir: “De Catalunya rebem nosaltres el fur i l’idioma... i els interessos agrícoles de Catalunya i València són els mateixos”. Darrere seu obren els ulls les taronges: els cercles d’or valencians. Tallem-les.

El Mediterrani és Europa: el futur. Perpinyà agafa el compàs. Des de Màlaga a Girona

PARTIDA la taronja, veiem la realitat: el món són cercles. Als anys trenta torna la veritat esfèrica. Això que en diem Espanya, per molt república o monarquia que sigui, no és radial. Espanya són bocins rodons. Un gerro esmicolat empegat per la força. Se n’adona l’economista reusenc, però valencianitzat, Romà Perpinyà. Fred, matemàtic, europeu: l’home que munta el primer servei d’estudis econòmics de la pell circular. Anelles galàctiques. Esferes virtuals. Hi ha òrbites que brillen: blaus, verds. Or. El Mediterrani és Europa: el futur. Perpinyà agafa el compàs. Des de Màlaga a Girona. Broten rodones infinites: arròs, patates, hortalisses, fruita... Globus esfèrics volant cap a l’exportació. És el corredor mediterrani natural, etern. Aquest gran cercle de cercles ja suposa el 1932 el 75% de les exportacions estatals. Però Perpinyà torna a agafar el compàs i dibuixa dos cercles naturals: València i Catalunya. El 1910 eren el 38% de totes les exportacions espanyoles i augura que seran el 51% el 1951. I l’economista gira i gira i dissenya cercles on apareixen mercats centrals de fruites i verdures catalano-valencians... Els Països Vegetals.

Hi ha més veritat i ciència en un segon de 'Barri Sèsam' que en la història prefabricada d’un estat espanyol radial que irradia mentida, odi, pobresa

ARA PAÏSOS CONGELATS. Citem Barri Sèsam: Espanya gira però no avança. Avui la negació del corredor mediterrani és la negació de la realitat. D’Algesires a Portbou. El cercle de cercles: 50% de la població de la pell circular. 51% de les exportacions. 45% del PIB. 47% del teixit productiu. 46% dels llocs de treball. 63% del trànsit de mercaderies portuàries... La naturalitat reclamada eternament davant el Madrid Frankenstein: l’estat antinatural que només crea monstruoses infraestructures ideològiques i que destrueix les infraestructures reals, tangibles. València, urbanització i pàrquing de supermercat ideològic de Madrid. Catalunya, camp de tir i abocador de residus de Castella. És l’estat de les infraestructures artificials: abans el nacionalcatolicisme. Ara el nacionaljudicialisme i el nacionalinfraestructurisme. Hi ha més veritat i ciència en un segon de Barri Sèsam que en la història prefabricada d’un estat espanyol radial que irradia mentida, odi, pobresa. Perquè és un estat que continua defensant la seva infraestructura genètica de bomba nuclear: que uns pocs tinguin un molt (latifundis) i que la majoria no pugui tenir el seu bocí, el seu tros, el seu cercle (minifundis). Preguntin als científics Epi i Blas.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT