01/03/2017

La gens nova dreta independentista

3 min

Aureli Agustí va avisar: “La realitat és la que és”. El seu era un món on ja existien les mandonguilles amb sípia i pèsols i les amanides de postveritat. Per això el van fer sant Agustí. Si ara baixés del cel faria la prova de la màquina de la veritat a alguns catalans. Veurà, ara anirem enumerant coses i després ens dirà amb què les relaciona. Si jo dic... l’Institut d’Orientació Professional per ajudar els joves a escollir un ofici. La Borsa de Treball per trobar feina amb un control paritari de patrons i obrers. La primera Seguretat Social per a gent gran, malalts, accidents... La Xarxa de Biblioteques Populars. El Servei de Sanitat (hospitals, dispensaris...). El Servei de Beneficència (asils, hospitals, maternitats...). L’ensenyament públic i excel·lent des de la infantesa fins a la universitat. La creació, conservació i reparació d’una xarxa viària que passa de 1.511 quilòmetres a 1.932. El creixement de 38 a 410 municipis amb telèfon. Els sindicats agrícoles multiplicats de 76 a 639 i gestionats entre propietaris i treballadors... Stop, que la vida és curta. Quin tipus de govern creu que va fer tot això? Vostè dirà: d’esquerres, segur. Però socialista? Comunista? Socialdemòcrata? Esquerra radical? Esquerra carmanyola? Esquerra carambola? La resposta és... un govern de dretes i independentista! Sentim que pateixi una hemorràgia d’estereotips. No taqui, sisplau.

DEMANO PERDÓ. La llista és només una microscòpica part de l’obra colossal, miraculosa, extraterrestre que va fer la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) amb l’R+D de la sabata i l’espardenya i aplicant el software i hardware de les tres B: Bon Govern, Bones Idees, Bones Persones. La majoria eren de la Lliga Regionalista. El primer partit modern de l’Estat. El primer que trenca el caciquisme i el pseudobipartidisme de sol y sombra espanyol. Doncs tot allò ho van fer criatures de dretes, conservadores, burgeses... segons el Registre Oficial d’Estereotips Demoníacs. Però sí, tota aquella gent es va equivocar. I molt. I en molts camps. Primer van voler canviar Espanya. Ni amb àcid clorhídric se’n van sortir. I després ho van deixar clar: “Tots volem per a Catalunya un cos d’estat”, va dir el primer president de la Mancomunitat, Enric Prat de la Riba. I van construir una obra que tota continua dempeus. I com va dir el segon president, Josep Puig i Cadafalch: “Tot l’esforç de vèncer la política vella d’Espanya, renovant-la i regenerant-la, ens ha fallat”. I per això aquella dreta catalana es va fer independentista. Així, l’estereotip de trilerisme ideològic de “la nova dreta independentista catalana”, no és nou. Com no és nova la nova esquerra catalana independentista. Perquè, com la dreta, també es va equivocar intentant canviar Espanya amb aquest placebo del federalisme: Francesc Pi i Margall, Valentí Almirall... Tots van acabar deprimits i consumint ansiolítics. Sí, tots els catalans d’esquerres i de dretes dessagnant-se sense parar fins avui en aquesta barbacoa de mort que és la pell de brau a la brasa.

AVUI, moltes persones que estereotipen diabòlicament la dreta independentista catalana s’han educat en un estat del benestar que ja va dibuixar i construir aquella genètica dreta independentista que el que va fer és, per primer cop, pensar en tots els catalans i posar la primera pedra de la Catalunya estat i l’estat del benestar. I després continuaria la Generalitat republicana d’esquerres. I després la Generalitat democràtica de dretes i esquerres... fins avui. Quan encara sembla increïble que molts no vulguin veure la realitat. Ara que fa anys (22 de febrer de 1923) que Albert Einstein va visitar Catalunya convidat per la Mancomunitat. En una setmana, i sense cap relativisme, es va adonar del que molts no han sabut veure en segles: “Ara comprenc i justifico el vostre paradoxal socialisme-nacionalista”, va dir el científic descobrint científicament que Catalunya era un país i volia ser estat. Som, potser, una paradoxa, que és una veritat vista des de dins, però aquesta sempre ha estat, i és, la realitat de tot Catalunya.

stats