Francisco Ibáñez

Del seu magí n'han sortit Mortadel·lo i Filemó, és dibuixant de còmic i ha venut 150 milions de còpies dels seus àlbums

Avui celebraré el meu aniversari -faig 75 anys- però tampoc gaire perquè treballaré com cada dia. Mentre tingui un llapis, una goma d'esborrar i un tros de paper seguiré fent-ho. Al matí sempre em llevo d'hora per treballar, però ara ja no faig els horaris maratonians que feia abans. Crec que si fes unes memòries només tindrien dues línies: "Ibáñez va ser un gilipolles que va treballar, treballar i treballar". Normalment m'estic assegut dibuixant fins que sona una veu de fons, la de la meva dona, que em crida per dinar. Avui, com que faig anys anirem a dinar fora. Deixaré el mòbil dins d'una olla bullint, que ningú em molesti. I agafarem un taxi que ens portarà a algun lloc on facin un marisquet que puguem regar amb un bon albariño . És per això que anirem en taxi, per no estar-nos de res. El restaurant ja el triarem sobre la marxa, que per la crisi trobes taula a tot arreu. Quan tornem a casa seguiré treballant, ja que la família, com que cau entre setmana, no vindrà a celebrar-ho fins diumenge. És una llàstima perquè com que està tan a prop del dia del pare sempre m'estafen el segon regal. Aquests 75 anys no m'impressionen gaire, mentre tingui força per sostenir un llapis i aguantar-me dret seguiré amb el mateix ritme de vida. De fet, quan m'adormo deu minuts al sofà després de dinar em desperto esverat perquè tinc massa feina per dormir. Així que treballaré fins que la veu de fons m'invoqui a sopar.