Franco en un prostíbul
Atenció perquè divendres a la nit, en el súmmum de l’originalitat, a Cuatro ens van descobrir... com funciona la prostitució! Era en l’estrena de la nova temporada de 21 días, que ara presenta la periodista Meritxell Martorell. El que no ha canviat és la mentida en la qual se sustenta el programa: ni s’hi passa 21 dies (amb prou feines un parell) ni fa el mateix que les putes. Ella diu que “No es lo mismo contarlo que vivirlo” però ella no es folla ningú. Això sí, es vesteix com una prostituta, desfila pel bar de copes i xafardeja què fan la resta de companyes amb els clients. L’inici del programa era per fer-se un tip de riure. Vèiem la reportera amb l’esquena nua reflectida en el mirall i diu: “Estoy a punto de entrar en la ducha, desnuda, y no entiendo como algo tan íntimo como la desnudez o la sexualidad puede tener precio. Para mí, esto es mío y lo comparto con quien quiero. No me sentiría a gusto vendiéndolo”. I tant. Sort que ens ho explica així de bé i ens remarca que va desnuda perquè si no l’audiència ens pensaríem que prostituir-se és xauxa. Martorell, molt escandalitzada, s’endinsa en un macroprostíbul de luxe de Zamora. Just arribar-hi la rep la copropietària. Els espectadors, sorpresos, veiem que darrere seu treu el nas un bust de Franco. En obrir el pla descobrim un altar gegant presidit per un santcrist, un bust de Primo de Rivera i una enorme bandera espanyola amb el pollastre i una creu gammada inclosa. La copropietària es justifica: “Esto es de mi socio, que como veis es de derechas”. I la reportera li respon: “Ah, bueno, pero sólo es esta decoración. En el resto del club no me voy a encontrar con...”
La periodista va coneixent prostitutes i nous racons. Acaba de descobrir la sopa d’all. Mirant a càmera ens diu que li sembla increïble que la gent pugui fer aquella feina. Observa com una prostituta fa un servei a un client. Després marxa perquè diu que està incòmoda: “¡Esto es lo más extraño que he visto en mi vida! ¡He estado en un jacuzzi con un hombre de cincuenta y cuatro años, con una prostituta y no me lo puedo creer!” Ui, sí. L’edat de l’home sembla decisiva per sentir angúnia. Al final ja sembla un programa d’humor amb tants despropòsits. ¿Què es pensava trobar-hi en un local així? La periodista no para d’insistir: “Esto es lo más duro: tengo que creer que mi cuerpo tiene un precio”. Dur per a ella, esclar. Fins i tot fa un massatge a un client, però l’hi fa malament. Ella es pot permetre aquest luxe. Al final del programa s’acomiada amb una gran conclusió sobre el que hem vist: “Nos tiene que hacer reflexionar porque esto está al orden del día”. Bravo! L’únic que em fa reflexionar és com prenen els espectadors per curts de gambals i que vengui la moto com si fos periodisme d’investigació per obrir els ulls a la societat i no morbo televisiu del més vulgar.
