Publicitat
Publicitat

RAONS

Fugides

Una de les icones que quedarà d'aquests anys de crisi econòmica i política serà la imatge del president Rajoy sortint a marxa ràpida per una porta secundària, amb tot un seguici d'assistents al darrere, per escapar-se de les preguntes dels periodistes. És tota una metàfora de la impotència de la política. Un dirigent màxim esporuguit que defuig el contacte amb la premsa, és a dir, amb la ciutadania. Impotència, però també angoixa i inseguretat. Por de dir avui una cosa, i haver de dir demà la contrària.

Uns dies abans havíem tingut una altra imatge d'una personalitat fugint dels periodistes. Era Iñaki Urdangarin, en un carrer de Washington. Urdangarin, que ha estat esportista, corria, amb gambada alta i llarga. Rajoy caminava de pressa. Urdangarin se sentia perseguit per l'ombra de la reputació perduda. Rajoy no volia donar la cara, com si tingués vergonya de les seves pròpies polítiques. ¿Què ha de pensar la ciutadania quan veu que les elits fugen?

Vivim un preocupant moment de desconnexió en les societats europees que fa perillar la democràcia: les elits parapetades en un autoritarisme postdemocràtic, els ciutadans veient-ho cada cop més negre. Ara que les polítiques d'austeritat d'Angela Merkel són ja motiu d'escarni fins i tot a la premsa anglosaxona; ara que The New York Times ja ha donat nom a les seves polítiques ("sobredosi de dolor"), ¿no seria hora que els governs, en comptes de fugir, plantessin cara a una política que ens enfonsa dia a dia? És la cohesió social la que està en joc. A França, l'extrema dreta i l'extrema esquerra pugen sensiblement en intenció de vot. Cada cop hi ha més gent que se sent exclosa de l'espai anomenat de centralitat a què s'estan reduint les democràcies europees. A Barcelona els menjadors socials estan més plens que mai. Els polítics no tenen dret a fugir: ni per fugir dels periodistes; ni per fugir de la realitat i aixoplugar-se en una austeritat convertida en mite incontestable. Llevat que vulguin que sospitem de les seves vertaderes intencions.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT