Publicitat
Publicitat

Fundacions: són necessaris els mecanismes de control?

Amb les fundacions existeix una gran confusió que perjudica la rellevància que aquestes entitats han de tenir en la nostra societat, i que alguns aprofiten per desdibuixar la seva naturalesa i objectius. Volen equiparar les fundacions a les empreses privades amb ànim de lucre, quan no ho són, utilitzant un liberalisme mal entès per qüestionar qualsevol control de l'administració publica. Aquest és el plantejament d'alguns lobis fundacionals i aquest sembla que és l'esperit amb què s'ha redactat la proposta que el departament de Justícia fa per modificar la normativa de fundacions, aprovada l'any 2008 pel Parlament de Catalunya amb 129 vots a favor i 3 en contra.

Amb aquesta proposta -ara projecte de llei- no només es redueix la dotació mínima per constituir una fundació, cosa que servirà perquè neixin fundacions mancades d'estabilitat econòmica, sinó que es pretenen suprimir controls que garanteixen la transparència d'aquestes entitats. Es pretén eliminar l'autorització prèvia del Protectorat (Generalitat) en qüestions elementals com els casos de conflictes d'interessos entre patrons i la fundació. Així mateix, es vol suprimir l'autorització del Protectorat en el cas que els patrons subscriguin contractes d'arrendament o compravenda amb la fundació de la qual són patrons. També desapareixerà la intervenció prèvia del Protectorat per autoritzar actes de disposició o gravamen quan el producte de l'operació no es reinverteixi en el patrimoni de la fundació.

Aquesta reforma legal deixarà sense importants controls el sector fundacional, una circumstància que comportarà que els procediments siguin menys transparents. També suposarà un clar perjudici a l'interès general que la Constitució exigeix per a les fundacions. Aquesta és una qüestió que ens hauria de preocupar a tots, sense partidismes. Les fundacions no tenen propietaris, com és el cas de les empreses privades, alienes a aquest interès general. Ni els patrons ni els fundadors són titulars de la fundació, són, únicament, la seva eina, ja que els propietaris morals i efectius són els ciutadans, únics beneficiaris de l'activitat fundacional.

Per comprendre què és el món fundacional cal assenyalar les diferències notables existents entre les associacions i les fundacions. Mentre les primeres tenen com a finalitat una activitat humana fonamentada en l'actuació lliure dels seus associats, la fundació té una base econòmica (dotació) destinada a una finalitat d'interès general. Mentre els gestors de l'associació s'elegeixen, es controlen i es renoven de manera democràtica pels mateixos associats, als patrons de les fundacions únicament els controla l'administració pública, a través del Protectorat.

Els bons resultats de les fundacions depenen del comportament dels patrons que han de gestionar un patrimoni que els és completament aliè. Els mecanismes de control del Protectorat sempre han estat limitats i, de vegades, han resultat ineficaços, com ho demostrà el cas de la fundació del Palau de la Música Catalana, on algun dels seus gestors, davant els ulls de tots, varen apropiar-se d'un patrimoni que no els pertanyia. Per això sempre hi ha hagut un debat sobre els mecanismes de control de les fundacions. Un debat que va ser resolt l'any 2008 -curiosament amb anterioritat als fets del Palau- amb l'aprovació, per part del Parlament de Catalunya, i després d'un llarg debat parlamentari, de l'actual i vigent regulació sobre fundacions, continguda en el llibre tercer del nou Codi Civil de Catalunya, i que ara malauradament el govern vol modificar.

Sorprèn la pressa i la manca d'oportunitat amb què es planteja aquesta reforma. L'experiència del Palau, i altres escàndols, ens hauria de fer actuar amb prudència. És evident que a ningú li agrada ser controlat, però hem d'entendre que els controls són necessaris, més quan l'activitat de les fundacions té com a destinatari l'interès general dels ciutadans, i no pas els interessos dels seus patrons. Això és el que s'ha de protegir, per sobre de qualsevol pressió o interessos en joc.

Aquesta defensa de l'interès general, i la millor transparència de les fundacions, hauria de ser un plantejament transversal que els partits del nostre Parlament haurien d'entendre abans d'afrontar la modificació proposada. Per això resulta sorprenent que, després del cas Palau, es plantegi relaxar els mecanismes de control de les fundacions establerts en el Codi Civil de Catalunya, aprovat, el 2008, pràcticament per unanimitat del Parlament català.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT