Publicitat
Publicitat

Futur incert, futur STEM

Les societats contemporànies es transformen amb rapidesa. Ho copsem en la nostra vida diària, en l’esfera política, econòmica o del món del treball. Podem fer prediccions, podem dibuixar tendències o escenaris de futur. Però, alhora, hem de ser sincers i reconèixer que la velocitat dels canvis és de tal magnitud, principalment en el camp de la ciència i la tecnologia, que sovint no tenim respostes i treballem a les palpentes.

Als que treballem en l’àmbit de les polítiques educatives, les incerteses del present i la velocitat dels canvis ens pertorben. La funció educadora es concep a partir d’una realitat social i es projecta a partir d’un model de societat que volem per a l’esdevenidor. Si la societat es transforma veloçment, si els canvis tecnològics i econòmics són tan profunds, quin tipus de sistema educatiu hem de construir? Amb quins valors? Basant-nos en quines certeses? Si el món del treball es transforma a causa, entre altres coses, de la globalització, les tecnologies de la comunicació, la intel·ligència artificial i el big data, en quines competències cal formar els nostres infants, joves i professionals? I quina és la funció dels educadors, dels docents? On tracem la línia, cada cop més difusa, entre l’educació formal i la no formal?

En aquest mar d’incerteses, però, també hi trobem evidències i tendències consolidades. Una d’elles, que no podem deixar de repetir una vegada i una altra, és la de com més i millor formació, més bones oportunitats i més qualitat de vida. I a la inversa: baixos nivells de formació comporten graus més alts d’atur i contextos de més marginalitat. Una altra de les evidències és que els estudis en les branques científiques, tecnològiques i matemàtiques doten de capacitats i competències àmplies per al mercat de treball present i futur. L’acrònim STEM (science, technology, engineering and mathematics ) mira de reunir aquests estudis i posar-los en valor social. De fet, diverses prediccions estimen que en els propers anys s’incrementarà significativament la demanda de perfils professionals que requereixen estudis o competències que les STEM poden proporcionar.

Per aquest motiu, des de fa anys, governs i administracions educatives d’arreu s’han proposat difondre aquests tipus d’estudis, valorar-los socialment i incentivar les vocacions dels infants i els joves per itineraris formatius de les STEM. Així mateix, com un dels vectors prioritaris, s’han impulsat projectes que tracten de repensar l’educació en aquests àmbits, per fer-los més robustos en les competències requerides i, per què no dir-ho, per fer-los més atractius per als joves. Es mira de cobrir el desajust entre unes demandes laborals creixents i la relativa escassa demanda per accedir als estudis STEM, un fet especialment greu en les noies. Una experiència sòlida en aquest sentit és la de la National STEM Learning Network britànica, tot i que també es troben iniciatives rellevants en altres països.

Per tot plegat hem de felicitar-nos pel fet que el Govern de la Generalitat ha aprovat la creació del Pla STEMcat. Té com a finalitat impulsar les vocacions científiques, tecnològiques, en enginyeria i matemàtiques entre els joves, i actuar sobre el desequilibri entre la demanda laboral i el nombre de persones amb aquestes titulacions. L’orientació del pla, interdepartamental en el si de la Generalitat i en col·laboració amb la resta d’agents, com ara les universitats i d’altres, és encertada, com també ho és pel fet que vol iniciar les primeres activitats ja el curs 2017-2018.

El Pla STEMcat no neix sobre el no res. El nostre país compta amb una multitud de projectes i iniciatives reeixides que en els darrers decennis han cercat el mateix objectiu. Parlem d’iniciatives ben diverses, com, entre d’altres, els concursos i les olimpíades matemàtiques, el Pla EnginyCat, la formació professional i la FP dual, els centres de recursos en matemàtiques i en tecnologia, el programa de la Universitat dels Nens i les Nenes de l’ACUP o Investiga amb RecerCaixa, les activitats dels museus de la ciència i la tècnica o les iniciatives dels ajuntaments. I d’una autèntica joia de la corona: els projectes de recerca al batxillerat, que, any a any, han cultivat magistralment la formació científica dels nostres joves. Uns projectes de recerca, per cert, inèdits a la resta de l’Estat. Sumem esforços, consolidem programes, fem-ne una línia d’acció sòlida a llarg termini i avaluant impactes. Els infants i joves d’avui de ben segur que ho valoraran, com a llavor de progrés personal i col·lectiu.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT