11/09/2012

Futur

1 min

Ens agrada veure'l com un full en blanc, i encara que ho sigui és impossible no omplir-lo de guixots i correccions si no ens hem esforçat durant anys a fer bona lletra.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Que estigui fet del que estan fets els somnis, sempre ens fa exclamar, quan el lleuger trepig d'aquest instant que vivim el fa passat: "No era això, companys!" Però és que, com diu T.S. Eliot, el temps passat i present -l'únic que podíem i podem modificar- n'han sigut sempre una part indestriable per molt que nosaltres ho preferim ignorar.

El voldríem presoner d'una fada bondadosa especialista en finals feliços. Li encolomem una muntanya de renúncies perquè les recicli, i quan s'acosta tan ple d'incerteses i núvols foscos, no perdem l'esperança que un màgic raig de sol hi formi l'arc de Sant Martí.

Però només qui s'agafa a aquest moment fugisser en què tu, lector, llegeixes aquestes paraules maldestres, i hi fa bonament el que pot, se sorprèn un dia dalt d'un cim dient-se curt d'alè: "No hauria imaginat mai que pogués arribar tan amunt!"

Vetllem per aquest pas que estem a punt de fer i apuntalem-lo bé, que el futur ja és prou gran i sap venir tot sol. No l'imaginem com un sostre que retalla les nostres ambicions, però encara menys com un deute pendent que legitima una eterna cara d'emmurriats.

Perquè encara que no sigui veritat que avui comença tot -com tant agrada dir als pedagogs-, encara que sapiguem que el futur és en bona part (i molt més del que ens agradaria) ostatge del passat, també és innegable que cada segon de present ens l'està canviant, i en dies com avui això és especialment cert.

stats