Publicitat
Publicitat

EL DIA QUE M'ESPERA

GUILLE MILKYWAY

Avui farà ballar la sala Apolo en la presentació de l'últim disc de La Casa Azul,La Polinesia meridional

AVUI ÉS UN D'AQUELLS DIESque m'acostuma a atabalar més del compte perquè tenim concert al vespre. Em llevaré a les set, un pèl més tard de l'habitual. Agafaré la bici cap a l'estudi però abans pararé al bar del Rodri, al barri de Sant Francesc, a Sant Cugat, prendré un cafè sol i mig entrepà de fuet. És el meu moment preferit del dia, allà hi trobo l'equilibri. A l'estudi simplement faré un últim repàs al concert de la nit. És una feina bàsicament mental, però l'aïllament de l'estudi m'ajuda a centrar-me. Sempre necessito centrar-me. A quarts de nou tornaré amb la bici a casa, a despertar la Nico i per esmorzar tots plegats. A les deu, vindrà el Xavi amb el camió que vaig comprar per aquesta gira. És un Renault del 2006, 150.000 km… Surt més a compte que llogar, en aquesta gira portem quasi una tona i mitja: un videowall de vint pantalles, les bases, les tarimes, els instruments, el cablejat, els set ordinadors. Baixarem cap a l'Apolo, ens reunirem amb tot l'equip, dinarem al costat del Bagdad, com sempre, i cap a les dues començarem la descàrrega. Muntarem cap a les tres i a les cinc farem la prova de so. L'Apolo té aquells subs tan físics i és tot analògic, com ens agrada. Soparem als camerinos, aquesta vegada he encarregat càtering, no és el més desitjable, però el concert és molt aviat. El concert és a les nou, espero que la gent sigui feliç durant una estona. En acabat, toca desmuntar i tornar a carregar el camió. Espero no arribar gaire tard a casa. Dormiré abraçat a la Nico, el paradís.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT