GUILLE MILKYWAY

AVUI ÉS UN D'AQUELLS DIESque m'acostuma a atabalar més del compte perquè tenim concert al vespre. Em llevaré a les set, un pèl més tard de l'habitual. Agafaré la bici cap a l'estudi però abans pararé al bar del Rodri, al barri de Sant Francesc, a Sant Cugat, prendré un cafè sol i mig entrepà de fuet. És el meu moment preferit del dia, allà hi trobo l'equilibri. A l'estudi simplement faré un últim repàs al concert de la nit. És una feina bàsicament mental, però l'aïllament de l'estudi m'ajuda a centrar-me. Sempre necessito centrar-me. A quarts de nou tornaré amb la bici a casa, a despertar la Nico i per esmorzar tots plegats. A les deu, vindrà el Xavi amb el camió que vaig comprar per aquesta gira. És un Renault del 2006, 150.000 km… Surt més a compte que llogar, en aquesta gira portem quasi una tona i mitja: un videowall de vint pantalles, les bases, les tarimes, els instruments, el cablejat, els set ordinadors. Baixarem cap a l'Apolo, ens reunirem amb tot l'equip, dinarem al costat del Bagdad, com sempre, i cap a les dues començarem la descàrrega. Muntarem cap a les tres i a les cinc farem la prova de so. L'Apolo té aquells subs tan físics i és tot analògic, com ens agrada. Soparem als camerinos, aquesta vegada he encarregat càtering, no és el més desitjable, però el concert és molt aviat. El concert és a les nou, espero que la gent sigui feliç durant una estona. En acabat, toca desmuntar i tornar a carregar el camió. Espero no arribar gaire tard a casa. Dormiré abraçat a la Nico, el paradís.