23/10/2016

Les Gàl·lies d'Europa

2 min
Una escultura d’Ambiorix davant de la basílica de la ciutat belga de Tongeren.

RESISTÈNCIA. Generacions de belgues poden recitar gairebé de memòria les primeres línies del relat de Juli Cèsar sobre la conquesta de la Gàl·lia. A la primera pàgina hi surt el “ Horum omnium fortissimi sunt belgae ” que tots van aprendre a la classe de llatí: els belgues van ser els més valents de tots els gals. En els meus anys de periodista a Brussel·les tenia el despatx a tocar de la plaça Ambiorix, un dels caps d’aquestes tribus gal·les que més es van resistir als atacs de Cèsar. Hi ha un cert orgull històric d’una idea de Bèlgica, anterior en prop de divuit segles a l’existència del país d’avui. Però aquesta idea de resistència incomoda, aquests dies, els diferents governs belgues. Des de les terres d’Ambiorix, el Parlament de Valònia, la regió francòfona del sud del país, ha vetat l’acord comercial entre la Unió Europea i el Canadà (CETA). Una assemblea regional ha aturat, de cop, tots els plans de la UE, i la cerimònia de signatura del tractat prevista per d’aquí uns dies. L’executiu való ho viu com una derrota. Els contraris al CETA celebren qualsevol concessió que “l’obstinació” de la Gallia Belgica pugui aconseguir.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Mentrestant, el TTIP ha entrat en via morta. França i Alemanya parlen, fins i tot, de replantejar el mandat amb que s’ha negociat fins ara la creació de l’àrea de lliure comerç més gran del món entre Europa i els Estats Units. Qualsevol possibilitat de ratificació del TTIP avui per part dels Vint-i-vuit sembla irreal.

RESPOSTA. “Europa s’està omplint de poblats gals”, escrivia fa dies l’investigador d’Elcano, Miguel Otero, a El País. La globalització per la globalització ja no s’accepta. Com no s’accepta la construcció jeràrquica de la Unió Europea. La crisi econòmica ha fet créixer les desigualtats, i ha fet perdre llocs de treball i poder adquisitiu. Governs i ciutadans a la UE han expressat públicament desconfiança, quan no atacs directes, contra la lliure circulació -sobretot de persones-. Hi ha una resposta proteccionista. Un replegament polític que algunes forces porten fins a l’extrem de la xenofòbia. Quan els britànics van votar a favor del Brexit, molts analistes van interpretar que aquella victòria feia més versemblants altres vots contra les elits, des de Donald Trump fins al moviment anti-TTIP. Però hi ha una lectura interessada que planteja aquest debat com un dilema entre lliure mercat versus populistes; que fica tota protesta o qüestionament dins el mateix sac de la demagògia o de l’aversió a l’ statu quo.

PRIORITATS. El 2011 un professor de Harvard, Dani Rodrik, va definir perfectament el trilema en què han quedat atrapades les economies liberals occidentals. “No es pot perseguir alhora la democràcia, la protecció nacional i la globalització econòmica” i aconseguir totes tres coses sense cap restricció. Sempre hi haurà com a mínim un d’aquests objectius que toparà amb el lliure exercici dels altres. Les mobilitzacions ciutadanes, el vot protesta a les urnes o les esporàdiques demostracions de resistència fan ben evident que la prioritat que s’ha imposat fins ara -més globalització, menys democràcia- està erosionant seriosament el sistema.

stats