Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

Garzón: entre les tortures del 92 i la revisió del franquisme

La sentència del Suprem contra Baltasar Garzón pel cas de les escoltes de Gürtel és molt clara: el jutge va restringir "àrbitràriament" el dret a la defensa en ordenar l'enregistrament de les converses entre els acusats de la trama i els seus lletrats. Aquesta decisió, segons el tribunal, va traslladar a l'estat espanyol pràctiques pròpies de "règims totalitaris". Al marge, doncs, de les activitats dels membres de la trama Gürtel, la justícia espanyola ha reconegut una cosa que a Catalunya ja se sospitava des que l'any 92 Garzón va ordenar la famosa ràtzia contra l'independentisme. Aquella operació es va saldar amb múltiples denúncies per tortures que sempre es va negar a investigar. Una dotzena d'anys més tard, el 2004, el Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg va condemnar l'Estat per no haver investigat les denúncies i el va obligar a indemnitzar 15 independentistes catalans.

Garzón, doncs, s'ha extralimitat sovint en la seva praxi jurídica, ha traspassat fronteres legals i al final n'ha pagat la factura: una inhabilitació d'11 anys que en la pràctica posa fi a la seva carrera judicial.

S'acaba així amb la trajectòria d'un jutge que en els últims anys s'ha convertit en una figura incòmoda per una a magistratura majoritàriament conservadora i contrària a algun dels casos més cèlebres que ha portat, com el cas Pinochet i el de les víctimes del franquisme. Amb el processament del dictador xilè, Garzón es va convertir en un referent internacional en la lluita contra els crims de lesa humanitat. És per això que la lectura que es farà a fora de la sentència és que s'han tallat les ales al jutge que va voler revisar la Transició espanyola i resoldre la injustícia que han patit les víctimes de la dictadura. Seria, en efecte, inacceptable que la inhabilitació de Garzón comportés el final d'un procés, el de les víctimes del franquisme, que permetria cicatritzar d'una vegada les ferides de la Guerra Civil afrontant el passat de manera crítica i sense por.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT