Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Si Gila aixequés el cap...

¡Arriba ese ánimo! Gairebé amb el títol ja no cal dir res més, sobretot si saps que ho van emetre per TVE divendres a la nit. Buscaven animar el personal en època de vaques magres i, de passada, disfressar-ho d'homenatge a Miguel Gila. Ben vist: així s'asseguraven la presència de tothom i ningú exigeix una morterada per actuar. El repertori dels humoristes més "mítics" (adjectiu triat pels guionistes) anava des de Millán Salcedo a Mari Carmen i Doña Rogelia, passant per Arévalo i Bigote Arrocet. Santiago Segura feia de mestre de cerimònies de la gala, enfotent-se de tots plegats. Com sempre, el seu paper de mercenari de l'humor sense escrúpols és l'únic que acaba funcionant. N'hi havia per posar-se a plorar. Era la decadència de l'humorista tronat que, en els seus últims espeternecs, intenta provocar les riallades d'un públic perplex. Feia més riure la llàstima que els acudits. Josema Yuste imitant Lauren Castigo, o un tal Mago Lore que deia que com que no tenia clar si vestir-se de Vittorio & Lucchino o de Dolce & Gabbana, havia optat per anar de Polyester. No sé si cal que afegeixi que s'ha de llegir Pol y Ester . Quina gràcia. La degeneració absoluta va arribar amb Fernando Esteso fent un esquetx amb una ampolla de conyac a la mà i pimplant-se-la mentre feia un discurs. Un Andrés Pajares tremolós i recautxutat ho va rematar recordant una escena de Gila fent de cambrer. Una dona que semblava que no hi era tota insistia a demanar una magdalena. Al final un Pajares tremolós l'escanyava i li tirava una cadira per sobre. Barragán va explicar una història amb un tetrabric de Don Simón a la mà. Tancar l'espectacle va anar a càrrec de Chiquito de la Calzada. Primer un noi disfressat de frankfurt li va lliurar una placa d'obsequi. Ell, agraït, va regalar-nos uns acudits de mariquitas i maricones . Si Gila aixequés el cap... us asseguro que es tornava a morir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT