Publicitat
Publicitat

Glòries i misèries

Algú coneix el projecte de la plaça de les Glòries en el qual va estar treballant durant vuit anys l'anterior consistori? Probablement no i això és perquè abans aquestes coses es preferien portar en secret. L'oposició ha acusat Trias i el seu equip d'haver presentat una proposta de manera precipitada quan encara no estava prou treballada ni consensuada. I és que des que ha arribat a l'Ajuntament, el nou equip ha optat per un tarannà més obert en què les idees es mostren de manera transparent per permetre el debat ciutadà. Una actitud encomiable que els està generant una gran quantitat de problemes polítics que farien bé de no confondre amb la voluntat dels ciutadans.

Tot això ens hauria de portar a la reflexió de si aquests temes han de ser un mercadeig entre partits o haurien de suscitar tan sols un debat cívic i arquitectònic. I és que fins ara sembla que totes les crítiques estiguin més orientades a afeblir políticament un govern municipal en minoria que no a trobar la millor manera de resoldre un espai problemàtic de la ciutat.

Però el cert és que fins ara no hem sentit a dir que la nova plaça sigui pitjor que la versió anterior. Això deu ser perquè el que s'ha presentat no és més que una conseqüència de la feina desenvolupada els últims anys per l'anterior equip, això sí, amb els ajustos necessaris a un projecte que, per culpa de les pressions d'una realitat complexa, s'havia desdibuixat per acabar sent un espai caòtic i extremadament complicat.

Anem a pams i veurem en què consisteixen les simplificacions introduïdes que ara Trias s'ha vist obligat a retirar.

1. Es proposa reduir el pressupost en 70 milions d'euros escurçant el túnel previst -de quasi dos quilòmetres de la Gran Via- fins al mínim necessari per passar sota la plaça.

2. S'elimina la muntanya al mig de la plaça a què obligaven les infraestructures soterrades per aconseguir un espai tan pla com sigui possible.

3. Es reforça el perímetre rectangular de l'espai, que en les últimes versions havia adoptat una geometria poc clara, i es ressituen i s'endrecen les edificacions i els equipaments per reforçar la condició de plaça representativa amb edificis al voltant. La darrera versió estava rodejada de volums dispersos i desendreçats que dibuixaven un entorn caòtic i poc adequat.

4. S'eliminen alguns carrers perimetrals que rodegen la plaça per passar-los les edificacions pel darrere. Així es permet l'aparició d'un lloc més pausat i tranquil i es potencia un teixit comercial de botigues i terrasses de bars en planta baixa en contacte directe amb l'espai públic.

5. Es potencia la condició verda de la plaça i s'augmenta la superfície amb vegetació.

¿Algú pot estar en contra d'aquestes idees? Tots parlen de les dificultats per portar a terme aquestes propostes per culpa del trànsit i el túnel ferroviari, però fins ara ningú les ha posat en dubte ni ha insinuat que si es porten a terme la plaça serà pitjor. Tal com diu Trias, sembla que es tracta tan sols de posar bastons a les rodes i paralitzar qualsevol acció.

La reforma de la plaça de les Glòries no pot esperar. El que fins ara era el límit de la ciutat s'ha convertit en un punt estratègic on conflueixen l'Eixample, el 22@ i la Sagrera. L'estat en què està no es pot permetre més. Avui un desagradable nus viari, les Glòries ha d'esdevenir la veritable plaça simbòlica i ciutadana que, si les coses es fan ben fetes, concentrarà la majoria d'activitats d'aquest país, des dels actes institucionals fins a les campanades de Cap d'Any o les celebracions del Barça.

No serà gens fàcil. Això tan sols serà possible si som capaços de desviar part del trànsit abans d'arribar a la plaça, i per tant és veritat que cal fer estudis de mobilitat; però segons Ole Thorson, un dels millors experts en aquest tema, aquesta és una redistribució totalment assumible que s'inscriu a la perfecció en la línia de reduir el volum de trànsit privat a la ciutat. I perquè en un futur la Gran Via pugui passar soterrada caldrà també que es repensi l'ús de l'Estació de França; però no crec que ningú dubti que a curt o a llarg termini, la inauguració de l'estació de la Sagrera farà que la de França sigui objecte d'altres usos. Per tant, aquestes crítiques no valen per desqualificar un projecte que, si finalment es convoca el concurs internacional d'arquitectura que proposa l'Ajuntament, pot construir un dels espais públics més potents d'Europa.

Cal lluitar, doncs, contra la mesquinesa dels partits i deixar que siguin la societat civil i els tècnics els que obrin un veritable debat sobre el model d'espai públic que volem per a aquesta gran plaça, que ha de ser central, simbòlica i representativa. Jo ja ho he fet.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT