09/10/2017

Gràcies per l'adoctrinament televisiu

2 min
Gràcies per l’adoctrinament televisiu

A doctrinament és una paraula que es llança amb una lleugeresa feridora. L’últim a rebre l’impacte cranial dels que la fan servir irresponsablement ha estat el programa InfoK, l’espai informatiu adreçat als infants que emet el Super3 des del 2001. La Mònica Planas, en aquest mateix espai, ja va analitzar dissabte el contingut del programa, que no havia comès cap altre pecat que explicar les coses. ¿Als crítics no els agrada que la policia espanyola surti malparada en el relat? No haver ferit centenars de persones pacífiques que només exercien un acte polític sense amenaçar ningú. I, en tot cas, a mi m’agrada que les porres colpejant àvies indefenses i les urnes no surtin en un pla d’igualtat moral.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Un cert relativisme fa creure que totes les idees són respectables. Doncs no, miri. Entre l’humanisme cristià i la llei del més fort dels westerns, tinc clars els avantatges de la primera encara que no cregui en cap déu. O entre la medicina amb aval científic i les supersticions homeopàtiques. Sovint, els que branden la paraula adoctrinament volen dir, en realitat: “Educació en uns valors que no són els meus”.

És impossible que la televisió no adoctrini, d’alguna manera. Fins i tot Telecinco, el canal aparentment menys polític de tot el dial, acaba promovent uns valors i conductes molt concretes. Com si la banalització de l’esfera pública no fos enginyeria social.

Ah, però els nens...! Als nens els hem de deixar al marge, clamen. Per què? A la canalla se l’ha d’educar. Els pares acabem explicant-los coses profundament polítiques com, per exemple, què hi fa un home dormint al carrer. O per què la ciutat està plena de cartells de “Volem votar”. Doncs a la tele, el mateix. I, si parlem d’adoctrinament catòdic, no té res a veure l’InfoK -que explica als infants què passa al país aquests dies- amb les corrides de toros en horari infantil protegit, com fa TVE sense armar cap escàndol entre els esquinçavestidures.

Quan, de petit, mirava la meravellosa La bola de cristal, hi havia unes dosis saníssimes d’adoctrinament. Que La Bruja Avería cridés “ Viva el mal, viva el capital ” era pur posicionament polític, fruit de l’alegria espanyola esquerranosa de mitjans dels vuitanta i del cervell llibertari de Lolo Rico, la directora del programa. I no passava res: després els nens ens vam convertir en adults i vam adquirir criteri propi. Vam acceptar idees vistes a la televisió i en vam rebutjar d’altres, que també feien el Moreno a la tele. I així, n’hi ha que seguim pensant que el capitalisme no té encara ben resolta la redistribució de la riquesa i n’hi ha que voten un partit amb un miler d’imputats per corrupció.

stats