Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

Gràcies per ser com sou

No sempre, quan un escala la via que ha obert un pioner, té després l'ocasió d'agrair-l'hi personalment. Sandro Rosell disposa ara d'aquesta oportunitat. L'atzar ha volgut que l'endemà mateix d'haver omplert de dones la llotja del Camp Nou coincideixi a l'ascensor amb Jesulín de Ubrique, l'home que va encetar aquest camí en un ja llunyà 1995. Va ser a Aranjuez on aquest precursor va torejar una corrida també per a dones únicament, i també gratuïta, seguint l'escola de les millors discoteques del país, on homes tan homes com ell, amb les cames eixarrancades davant la porta del local, conviden les mosses i només les mosses a passar de franc. I és que quan ets un senyor de debò saps seguir l'estela marcada pels teus iguals.

En Sandro no ha tingut la sort, com sí va succeir aquell cop a Aranjuez, que les seves convidades llencin calces al seu pas, però segur que només ha estat per aquell punt de decòrum a què obliga la llotja de l'estadi i no per falta de ganes de les senyores. De fet, diuen que més d'una havia triat una combinació adequada per si la cosa s'animava. I és que elles saben valorar que se les tracti amb delicadesa i cavallerositat, i tant que sí.

Hi ha qui en nom d'una igualtat malentesa vol que aquestes demostracions de cortesia desapareguin dels usos socials. Sortosament, homes com en Sandro i en Jesulín ens recorden amb la seva actitud valenta que el respecte i la consideració a les dones, com als nostres avis o als menors d'edat, no tenen res a veure amb la discriminació.

A l'ascensor, després de felicitar-se mútuament, el torero i el cap dels culers s'acomiaden compartint l'esperança que el seu exemple quallarà i que els homenatges a les fèmines, de mica en mica, s'estendran per tots els àmbits, des de la judicatura fins a la indústria cimentera, sense necessitar cap altre motiu que perquè sí, perquè elles, com a dones, s'ho mereixen tot.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT