Publicitat
Publicitat

Gràcies per venir

Aqui no hagi tingut l'oportunitat d'assistir a l'espectacle de la T1 de l'aeroport del Prat de Barcelona un dia d'estiu abans de les sis del matí li recomano que no s'ho perdi. És impressionant veure els milers de persones que circulen amunt i avall per la nova terminal, a hores intempestives, procedents de tot arreu del món: viatgers en grup, joves amb motxilla, masses a la recerca del seu creuer. A aquella hora els autòctons amb prou feines devem ser unes quantes desenes i hem de fer esforços per avançar com salmons en direcció contrària a les riuades que cada matí inicien la conquesta de Barcelona. Perquè és justament la T1 la font original d'on brolla tot el turisme de la ciutat.

Les últimes xifres són espectaculars: Barcelona va arribar l'any passat al seu rècord de turistes anuals, va superar els 14 milions de persones, una xifra estratosfèrica que multiplica gairebé per 10 la seva població. La ciutat ja és una de les cinc ciutats més turístiques d'Europa i la fascinació que exerceix a tot el planeta des dels Jocs Olímpics no para de créixer. Tota aquesta gent arriba a Barcelona amb l'esperança de menjar-hi bé, veure el Barça, visitar la Sagrada Família i banyar-se al mar, i tot això en només 2 dies: el resultat és una autèntica allau humana que ja desborda els llocs tradicionals i que comença a arribar a barris on fins ara ni tan sols posaven els peus. En turisme, Barcelona ha arrasat en comparació amb Madrid i l'avantatge és segurament irreversible: Madrid va rebre l'any passat 7,8 milions de turistes, gairebé el 50% menys que Barcelona.

El que és sorprenent que en un país com el nostre on ens passem el dia dient que hem de reivindicar l'excel·lència i destacar el que fem bé, la presència d'aquest turisme sigui moltes vegades percebuda més com una càrrega que com un èxit. Ve tanta gent a visitar-nos que inevitablement es creen problemes que abans no hi eren: és veritat que han augmentat els robatoris, que els carrers estan més bruts i que al centre de Barcelona els preus són cada dia més difícils de suportar per als que hi viuen. Davant d'aquests problemes, caldrà mesures imaginatives, i ja ningú pot pretendre que aquesta sobrecàrrega de serveis -i per tant de despesa- l'haguem de pagar només els barcelonins. Cal que el nou equip de govern imposi immediatament la taxa turística (1 euro per pernoctació i persona), que ajudi a compensar els danys lògics que puguin causar a la ciutat una massa creixent de més de 14 milions de persones. La teoria segons la qual la taxa faria baixar el turisme ja no se la creu ningú.

Ara bé, si posem en una balança els beneficis i els perjudicis que ens porten els turistes, la comparació és decididament ridícula. A tots els que es passen el dia remugant, els proposo l'exercici següent. Imaginem què passaria si el dia 1 de gener del 2012 ja no entrés a la ciutat ni un sol turista més. El primer que hauríem de fer és tancar la T1 i desempolsar la vella i ja depriment T2, de la qual només sortiria de tant en tant algun avió cap a Madrid. Evidentment tancaríem el 90% dels hotels, més de la meitat dels restaurants, tres quartes parts dels taxistes haurien de canviar de feina, podríem clausurar la Sagrada Família i la Pedrera, que els barcelonins ja fa anys que hem deixat de visitar, evidentment el Museu del Barça tindria tan pocs visitants que seria inviable tenir-lo obert, i el seient lliure passaria a millor vida. El passeig de Gràcia el podríem tancar directament, atès que l'activitat econòmica que s'hi genera està tota destinada als turistes. I així successivament. Als que somien una ciutat sense visitants, caldria dir-los que sense turistes probablement Barcelona ni existiria.

La lògica incomoditat que pot provocar aquesta allau humana ha degenerat en alguns casos en actituds perilloses. Tot es mesura en funció de quin benefici ens aporten individualment a cada un de nosaltres. Fa poc, un amic meu em va deixar anar una frase terrible: "Ja han arribat a Gràcia". Com si fossin una plaga d'insectes o uns empestats. Ha nascut un nou racisme contra els turistes, i em nego a acceptar-lo. Una immensa majoria els estem infinitament agraïts. I no tan sols perquè en temps de crisi estiguin salvant milers de llocs de treball. Tots aquests americans, italians o brasilers que surten cada dia enamorats de la ciutat es dediquen a fer-nos una propaganda que no pagaríem mai amb tots els diners del món. La fascinació és tan gran que n'hi ha prou de pronunciar la paraula "Barcelona" perquè en el racó més impensat del planeta s'iniciï una conversa amb un somriure a la boca. No cal que ens tirem un tret al peu ni que ens equivoquem d'enemic. A tots els turistes: gràcies per venir.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT