Publicitat
Publicitat

Gran Sagarra

Narcís Comadira ja hi dedicava el seu article de diumenge, però no fa cap nosa insistir que avui fa cinquanta anys de la mort de Josep Maria de Sagarra. L'efemèride ens hauria d'animar a acostar-nos (o a tornar) a l'obra de qui sens dubte va ser un dels poetes, narradors i prosistes més importants de la literatura catalana del segle XX.

Sagarra va ser, com recordava Comadira, un poeta prolífic i popular, dos mèrits que algunes persones no li van perdonar en vida seva i algunes altres no li han perdonat encara ara. Coses de l'enveja, que pot ser tan insana com persistent. Carles Riba, per exemple, detestava Sagarra, però per fortuna avui podem llegir-los tots dos i felicitar-nos de comptar, en la nostra llengua, amb autors de tan colossal categoria, per dir-ho amb un adjectiu planià.

Un dels aspectes de l'obra de Sagarra que dóna idea d'aquest vessant popular que cultivava amb tanta gràcia són els poemes satírics. No sé si encara es troba una edició que en va fer La Campana fa una colla d'anys, a cura de Lluís Permanyer, però seria fantàstic que la infatigable Isabel Martí es decidís a reeditar-la, perquè conté poemes realment formidables. Tal vegada el més famós sigui el que va dedicar a una noia de vida alegre, amb clatellada literària inclosa: "Ets fresca com una rosa, / més puta que les gallines / i pesada com la prosa / de don Pere Coromines". Pere Coromines va ser un polític prominent d'Esquerra Republicana, i un escriptor que segurament mereixia una mica més de benevolència de la que li va prodigar Sagarra. També era el pare del filòleg Joan Coromines, que a causa de l'ocurrència va tenir tota la vida una opinió pèssima de Sagarra. Tanmateix, això no va salvar el pobre Pere Coromines de sortir en un altre memorable poema satíric del nostre autor, en companyia de la flor i la nata de la vida pública catalana dels anys trenta. Es tracta d'una mena d'auca sobre un tal Wenceslau Maria Dutrem, inventor d'un suposat afrodisíac masculí anomenat Erotyl. Sagarra en lloa els efectes miraculosos amb aquests versos: " [...] El del principal primera / prenya dona i portera. / El del principal segona / se'n va de cap a la xona. / El senyor del primer pis / dóna pel cul a un Lluís. / A don Amadeu Hurtado / se li aixeca amb desenfado. / A en Maluquer i Viladot / se li revifa el ninot. / El cabdill dels esquerrans / no l'ajup ni amb dues mans. / A en Pellicena i Camacho / li branda com la d'un matxo. / A don Pere Coromines / li brollen dotze sardines. / Don Francesc Cambó i Batlle / se la passa per l'espatlla. / Fins i tot don Pere Rahola / porta en carro la titola..." Acabem amb la quarteta que va dedicar Sagarra al poeta J.V. Foix, un dia que eren tots dos d'excursió per l'Empordà i l'autor de Sol, i de dol insistia a llegir els últims poemes de la seva producció. Li va etzibar Sagarra: "No pas amb pompa ni en sient curul, / ans a l'ínfim racó d'un autocar, / vés, Foix, a prendre intensament pel cul / i deixa'ns a nosaltres disfrutar del mar". Gran Sagarra.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT