Grècia està abocada a l'austeritat voti el que voti
El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, vol tastar a les urnes si Grècia està disposada a aguantar més ajustos dràstics dels que li imposen la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI). Els seus socis de la UE, però, no tenien unes especials ganes d'imposar-los, sobretot perquè el país hel·lè els ha requerit dos rescats que sumen 240.000 milions d'euros. L'argument franco-alemany és que, a canvi d'una solidaritat de tal calibre amb un país sobreendeutat que ha fet trampa amb els comptes públics, calen sacrificis. Grècia ja n'ha fet molts, sense resultats. Ha quedat provat que mai no podrà pagar el deute. L'economia no creix, no té ingressos per fer-ho. Per això la UE accepta a contracor perdonar-li el 50% del deute.
Va costar tant prendre aquesta difícil decisió -per les pèrdues astronòmiques que suposa per a la banca francesa i alemanya amb deute grec, i perquè el rescat és part d'un pla bilionari que vol contenir la crisi- que costa d'entendre l'anunci d'un referèndum sense previ avís als seus socis que ja es podia preveure que faria caure els mercats.
Grècia està condemnada a l'austeritat si accepta els rescats. Però si no els accepta, la fallida del país serà inevitable, possiblement seguida d'una sortida de l'euro. Només l'evocació d'aquest escenari ja ha fet que Itàlia estigui en el punt de mira dels mercats. I la seva economia ja no és un 2% de la zona euro com la grega. És la tercera en pes. El valor dels bons italians en mans de la banca francesa i alemanya és entre set i vuit cops superior al dels bons grecs. I després ve Espanya. L'estabilitat de la zona euro està en joc. Alguns experts han estimat que el PIB de Grècia s'encongiria un 40%. Hauria de rescatar els seus bancs. El retorn al dracma suposaria una devaluació brutal que faria més competitiu el país, però també més pobre. El seu deute astronòmic seguiria en euros. I els mercats de ben segur que se li tancarien. Per quadrar els comptes, també aquesta via es traduiria en més ajustos.
