Publicitat
Publicitat

I AQUÍ

Grècia entre l'espasa i la paret

Avui ens despertem després de veure altre cop Grècia en flames. La força dels disturbis és cada cop més impactant i augura el pitjor. També ho és la gravetat de la seva situació econòmica i el desgavell que els ha portat fins aquí, en què destaca, entre altres coses, el fet tràgic que no es paguin impostos per sistema. Al marge de la violència al carrer i de la responsabilitat dels governs grecs d'abocar-los al desastre, hi ha un tercer factor noticiable: com afecta la seva situació a l'estabilitat europea. Això genera una desconfiança absoluta de la UE cap a ells (pels incompliments sistemàtics dels acords) i dels grecs cap a Europa, per les mesures que se'ls imposen. Fa dies que preguntem als entesos quina és la solució bona per a Grècia i els costa respondre, perquè admeten que no n'hi ha cap. Acceptar el segon rescat els posa en una situació d'ofec molt salvatge durant anys i no acceptar-lo els faria estar pitjor. Entenc que desesperança sigui la paraula triada per la Carme Colomina en les seves cròniques d'aquests dies, al costat de pobresa , quan ha intentat parlar amb la gent del país. De tots els sentiments, el de perdre l'esperança és un dels més perillosos. Perquè al marge que mirant enrere en tinguin part de culpa i al marge que pensant en el present calgui prendre mesures per protegir la zona euro, sense esperança no hi ha futur. O almenys no hi és en pau.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT