Publicitat
Publicitat

VISCA EL SISTEMA

Guaita què diuen els ianquis

Correspon felicitar els senyors Xavier García Albiol i Josep Anglada per la seva contribució a la projecció internacional de Catalunya. En efecte, gràcies a les postures xenòfobes (perdó: dures) que propugnen aquests dos púgils i polítics en matèria d'immigració, Catalunya ha obtingut una menció pròpia a l'apartat corresponent a Espanya de l'informe sobre drets humans que cada any publica el departament d'Estat dels EUA. Es veu que els americans es fan creus dels bons resultats electorals obtinguts per aquests dos mestres de l'oratòria, i hi veuen un símptoma de l'auge dels plantejaments d'extrema dreta a la vella Europa.

Esperem que l'afecció de Barack Obama pel bàsquet no el dugui mai a Badalona per veure-hi un partit de la Penya, perquè encara podria passar que l'alcalde García Albiol li demanés si té els papers en regla i l'acabés expulsant de la ciutat per difondre inconveniències sobre la seva persona. Al cap i a la fi, l'actual president dels EUA no deixa de ser negre, i això sempre és sospitós. Tot i que García Albiol tampoc s'hauria d'enfadar perquè els americans es fixin en ell: de fet, el seu personatge s'assembla prou a aquests xèrifs expeditius i primaris que surten en alguns thrillers nord-americans, i no desentonaria gens ni mica en una versió nostrada de Mississippi burning . El Besòs en flames , es podria titular. I que vagi molt amb compte Hillary Clinton, màxima responsable del departament d'Estat, que ha elaborat l'informe, si el seu camí es creua amb el del líder de Plataforma per Catalunya: podria succeir que Anglada volgués exposar-li les seves opinions sobre el paper que han d'exercir les dones a la política.

El departament d'Estat també cita els Mossos d'Esquadra com a autors de 52 casos de maltractament o tortura, que no són pocs. Naturalment, de seguida que es va conèixer el contingut de l'informe, van saltar, a casa nostra, com impulsats per una molla, els clams de santa indignació que posaven en qüestió qui són aquests ianquis per parlar de xenofòbia i tortures, quan les seves forces d'ordre tenen Guantánamo i un historial inacabable de delictes de lesa humanitat dins i fora de les fronteres dels Estats Units, etcètera. Curiosa actitud, la d'aquests que s'entesten a fixar-se en la palla a l'ull aliè per dissimular la biga en el propi. Semblen tots de Sineu, que veuen el gep dels altres i no es veuen el seu. En teoria, quan es tracta dels drets humans, tota cautela hauria de ser poca i tota denúncia hauria de ser tinguda en compte sempre que sigui rigorosa, fins i tot si ve dels ianquis abominables. En teoria, esclar. Però sempre podem optar per mantenir-nos a recer de quatre tòpics confortables mentre personatges com García Albiol continuen empastifant el debat públic amb la seva verborrea indigerible. Pel que fa als Mossos d'Esquadra, i com diria el conseller Felip Puig, que s'investiguin els fets i, arribat el cas, que es castiguin adequadament. Sense escarafalls ni sobreactuacions a favor ni en contra del cos, hi afegiríem. Tampoc deu ser tan difícil.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT