Guillem Sans

A les set em llevo i obro el mòbil. El primer que faig és mirar el correu. Em dutxo i esmorzo -si tinc sort i la nena ja s'ha llevat- amb la meva filla, de quatre mesos, i la meva dona. Així les veig una estona abans d'anar a la feina. Entro a treballar d'hora per poder plegar abans. Hi estic acostumat, però des que sóc pare s'ha accentuat. Els dilluns solen ser dies molt moguts, perquè hi ha acumulat tot el que ha passat al cap de setmana i som a un dia de l'emissió del programa. Hi ha sempre moltes peces obertes. És important que l' APM que arriba a les pantalles el dimarts sigui de màxima actualitat. Reviso Facebook, Twitter i correu, i preparo la nota de premsa que enviarem als mitjans. La comunicació la porto jo. Després gravaré la veu que apareix al programa. La que diu el rànquing, per exemple, és la meva. Som un equip petit i artesà; per tant, entre tots ho fem tot. Dino en mitja hora al menjador comunitari. M'enduc una carmanyola, que és més econòmic i més sa. Llavors tinc una hora i mitja de visionat de talls, que han seleccionat els sis redactors. En total en quedarà només una setena part per al programa. La meva feina és molt de supervisió de peces i de la postproducció. Si tot està encarrilat, a les sis plego i torno a casa. Sempre estic de guàrdia i vaig seguint l'actualitat a través de les xarxes, però mentre passegem, fem banyeres i el sopar. A les nou miro el TN i a les dotze, com un rellotge, ja sóc al llit.