Publicitat
Publicitat

Ha existit mai algú de dretes?

En aquests temps de retallades, mercats desbocats, nova tecnocràcia i desorientació ideològica, és inevitable retornar a un tema clàssic: el binomi dreta-esquerra. La Xina és el millor exemple de confusió. El Partit Comunista Xinès és d'esquerra? "Està estimulant i donant suport al més gran i salvatge procés d'explotació i acumulació capitalista de la història de la humanitat". Ho diu Joan Francesc Mira, per a qui el règim xinès és de "dreta brutal, pura i dura".

A Catalunya, des de Cambó, ningú s'ha declarat mai de dretes. L'antifranquisme hi ha tingut molt a veure, esclar. A tot estirar, hi ha hagut algun conservador confés i poca cosa més. Els nostres petits grans burgesos ja fa temps que es camuflen entre la classe mitjana, que quan van mal dades es revela conservadora, poruga i amb un punt de mala consciència. És aquest magma mitjà el que ara, tocat per la crisi, aplaudeix els indignats mentre dóna tota l'hegemonia política a CiU.

Avui es torna a parlar més d'esforç que d'equitat i en lloc de lluitar contra la desigualtat ho fem contra la pobresa. Hem tornat al dykensià segle XIX, quan els pobres ho eren per culpa pròpia, per vagos y maleantes. Res de causes estructurals. El neoliberalisme no és tant una conxorxa dels mercats com un canvi de sensibilitat. Enyoro una altra sensibilitat, la d'aquella burgesia ideal i idealitzada per Sándor Márai a La dona justa, resultat d'una educació exquisida. Quina dreta tan sublim! Però va existir mai, en realitat?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT