20/11/2011

'Habemus' Rajoy

1 min

A la pel·lícula Habemus papam, Nanni Moretti s'imagina un cardenal a qui, un cop escollit summe pontífex, li agafa el canguelo i pensa que allò no va amb ell. La pel·lícula, amb estones simplement paròdiques i altres de més calat psicològic, és alguna cosa més que una broma llarga. I vist com està el panorama, no puc evitar imaginar-me Mariano Rajoy amb els mateixos mals pensaments que el papa cagadubtes. Segur que no les té totes.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si res no ho arregla, Rajoy obtindrà avui la victòria més esclatant que mai hagi somniat el PP, però serà una victòria amarga. No trobarà ni una estoneta per celebrar-ho fumant-se un bon havà. L'endemà mateix haurà de fer front a una crisi fantàstica: atur del 20%, interessos del deute disparats, desconfiança dels mercats i d'Europa... ¿Algú recorda aquella niña de Rajoy? A la pobrissona li ha sortit una prima (de risc) que ja ho veureu: ni pares, ni feina, ni habitatge, ni res.

Deia Plató que "les repúbliques serien afortunades si governaven els filòsofs o si els governants filosofaven". Rajoy, més enllà del seu esmunyedís galleguisme, no tindrà cap possibilitat de xiular, que és la màxima densitat filosòfica a la qual aspiren molts polítics del segle XXI. Haurà de decidir ràpid entre un remei dolent i un de pitjor. Li tocarà retallar a casa, obeir Merkel, suplicar als mercats i, glups!, ofegar les autonomies... Feina desagradable, vaja. En fi, que si fins ara el PP ha respost com un sol home, ara Rajoy haurà de fer-ho com un home sol. Habemus papam.

stats