Publicitat
Publicitat

TOVALLONS NEGRES

'¿Habla mi idioma?'

Dijous vaig assistir a un moment tan extraordinari que passo a relatar-lo. Estava seccionant (fent la secció) a Catalunya Ràdio quan la Sílvia Cóppulo es va disposar a entrevistar els protagonistes de l'obra Todos eran mis hijos , que es fa al Poliorama. Hi havia els actors Carlos Hipólito, Fran Perea i Manuela Velasco. A l'estudi s'hi parlava català i una de les indígenes -servidora- va dir la paraula "por". Quan ho va sentir, l'encantadora Manuela va exclamar: " Ay! A mi me hace mucha gracia como suena la palabra 'por'". "Per què?", inquirí la indígena. " Es que suena tan distinto del castellano... ", digué. Dominada per la meravella, la indígena va voler saber si aquest fet (que li fes gràcia com sona una paraula) li passava únicament amb el català o també, posem pel cas, en anglès. ¿Li feia gràcia fear , que també és molt diferent de miedo ? " No, no. En inglés no. Sólo en catalán ". I va donar una explicació que diu molt de la seva sensibilitat: " Es que 'por' me suena a porompompó ".

És una magnífica lliçó de sociolingüística. El parlant (generalment monolingüe) d'una llengua considera, sense voler, que les altres llengües són traduccions de la seva. I com que són traduccions de la seva, li sonen bé o no li sonen bé. Por no li sona bé perquè és molt diferent de miedo . És com aquell acudit del gran Eugenio, en què el senyor bàsic deia: " No entiendo como es que los franceses dicen 'fromage' . Con lo fácil que es decir ' queso '..."

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT