Publicitat
Publicitat

"He deixat de queixar-me"

34 anys. Quan se li posa una ceba al cap, se li posa una ceba al cap. Actor i escriptor. No suporta la colònia i està aprenent a manar. Exmisantrop reconvertit en apassionat de la gent. Irònic i compromès. No contro la, ni es pren seriosament. I quan escriu, fa moltes subordinades. Ara publica He conegut una noia i li comença a ser bastant igual què n'opini la gent.

El Roger no és d'aquella classe de nois que prem moltes vegades el botó de l'ascensor per anar més ràpid. Ni tampoc l'incòmode, vull dir que encara que jo miri cap avall i ell cap amunt, aquí dins estem a gust. A quina planta, Roger? A la 7. Per què? És el meu número. Què vols dir? Que tot el que faig té a veure amb múltiples del 7: de fet, jo visc al planeta número 7.

Planta 1. Té un punt de petit príncep, el Roger. Som a l'ascensor de l'hotel Mandarin amb miralls per tot arreu i moqueta molsuda als peus, d'aquella que fa venir ganes de treure's les sabates. Què és el més important que has après? A deixar-me sorprendre: la vida només és interessant quan passen coses imprevistes. Em poso mitja mà a la galta i penso que té una pila de raó. Què no fas ara que feies abans? He deixat de queixar-me: la queixa és absurda, és una despesa d'energia inútil. Amb què no podies? Amb l'espera. Però el gran talent de l'actor és esperar i no desesperar, no? Sí. La paciència: tenir clar el que has de fer i aguantar-te.

Planta 2. És un paio simpàtic, el Roger. D'aquells que segur que es trauria les sabates amb tu. Un actor sempre vol agradar? Sí. I tu què fas per agradar? Em dutxo abans de sortir de casa, faig bastantes bromes en públic i miro la gent a la cara. El Roger té uns ulls molt rodons i molt oberts, moltíssim, més que la gent normal: Em pensava que eres tímid? Ho he sigut durant molt temps. La timidesa és asfixiant? La timidesa és una vanitat: per no córrer el risc de ser jutjat malament, t'inhibeixes. Des de quan no ho ets, de tímid? Des de que em van sortir pèls a l'aixella.

Planta 3. Té gràcia, el Roger. Vull dir que parla seriosament i de cop la diu de l'alçada d'un campanar i es queda tan panxo. Fa cara de bon nen i de psicòpata a la vegada. Ets totes dues coses? Sí. Tinc un punt surrealista dalinià atramuntanat que intento fomentar perquè si no la vida és molt avorrida. Però l'avorriment és la base de tot? Sí. És la primera matèria: Déu s'avorria, i va crear el món. L'avorriment és el millor dels estats perquè quan tens totes les necessitats cobertes surt l'ésser més essencial. També és antiproductiu i antisistema, no? Sí, és terrorista, i si t'avorreixes, et tancaran! Ui, ara t'ha sortit el psicòpata. Ets violent? No gaire, només quan és necessari.

Planta 5. Al Roger li podries trencar una cadira al cap i seria capaç de no canviar de cara. Home impassible que, com tots, ha patit el mal del desamor: Què n'has après? Res. Que s'ha d'evitar, que s'ha de viure en un estat permanent d'amor. I com es fa això? Amb drogues. El desamor és la por a quedar-se sol? Sí, i tothom té por a quedar-se sol. Ets solitari, tu? Sí. No m'agrada estar sol, però sé estar sol. Calla, pensa i diu: Això vol dir ser solitari, doctor?

Planta 7. Destí assolit i última pregunta: Un actor, sempre és actor? Sí. De la mateixa manera que no saludes igual al grum de l'ascensor que al teu pare, estàs activant diferents personatges. Llavors, tots actuem? Sí, i quan perfecciones els diferents personatges tot és més fàcil. Tu no has deixat mai d'interpretar? Mai. I si ho deixessis de fer, què? Llavors estaria mort.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT