Publicitat
Publicitat

Hegemonia Macron

MAJORIA. En Mamadou no va anar a votar a la primera volta de les presidencials franceses perquè tots li semblaven el mateix, però el 7 de maig es va mobilitzar per evitar que el seu país “es construís des de l’odi”. Ara, però, s’ha quedat a casa per les legislatives. Emmanuel Macron, l’home d’un partit que fa tot just uns mesos ni tan sols existia, el president que ha desterrat de l’Elisi les dues grans formacions que han governat França durant tota la Cinquena República, és ara també el nou líder hegemònic de l’Assemblea francesa. Una victòria aclaparadora. Una majoria, però, construïda des de la minoria i gràcies a un sistema esgotat i un electorat que ja fa temps que va deixar de creure en els partits tradicionals, a qui associa amb lluites internes, nepotismes i corrupteles. Els de Macron són el nou gran poder polític de França i ho han aconseguit només amb un 32,2% dels vots de la primera volta, que els va catapultar com la gran alternativa de renovació de l’Assemblea, que ahir es va confirmar.

ABSTENCIÓ. Qui garantirà a partir d’ara els contrapoders necessaris? Qui serà la veritable oposició en un Parlament on la resta de forces han quedat minoritzades, enfrontades entre elles i dins mateix de cada partit (entre aquells disposats a donar suport al programa de reformes de Macron i els qui s’hi neguen)?

La primera oposició a Macron és l’abstenció. El poder transformador que ja li han atribuït al nou president, i a un projecte polític amb un dels dominis absoluts de l’hemicicle més importants des del 1958, queda afeblit per les xifres reals. Sense comptar els qui no han anat a votar i els qui ho fan en blanc o nul, la fotografia electoral de França és incompleta.

L’abstenció ahir va ser històricament alta. Un 57% dels francesos es van quedar a casa en el que el líder de l’esquerra Jean-Luc Mélenchon va qualificar de “vaga general cívica” contra el sistema.

Les presidencials ja havien marcat, a més, una explosió històrica del vot nul o en blanc. És la mobilització d’aquells individus polititzats que volen deixar clar que no els agrada cap de les ofertes electorals possibles. Però, a més, Macron ha de llegir l’abstenció per tenir el retrat complet de la realitat francesa. “Hi ha una correlació entre el preu del metre quadrat i la participació electoral”, resumeix a Le Monde Céline Braconnier, professora de ciències polítiques. “L’explosió de les desigualtats socials entre els barris subsidiats ha repercutit directament en una deserció de la participació electoral -explica la politòloga- i, des del 2007, la distància entre aquests barris i la resta del país no ha parat de créixer”.

IMPREDICTIBILITAT. Macron és el nou poder hegemònic de les classes polititzades, dels qui volien aturar el Front Nacional, dels qui van deixar de creure en els partits tradicionals, dels qui compren la idea que l’eix dreta-esquerra ha quedat superat pel xoc entre proteccionisme i cosmopolitisme (encara que un dels primers anuncis del president vagi en la línia trumpista de comprar primer als de casa), dels qui entenen que França necessita reformes més profundes. Etiquetes i més etiquetes, que només canvien els noms de les divisions dels “nosaltres” i els “ells”.

De moment, però, França ha expulsat una bona part de l’establishment polític de les últimes dècades. En aquests dies de resultats electorals impredictibles, Macron ha demostrat una intuïció profunda. Mentre que la primera ministra britànica, Theresa May, es va equivocar en el seu càlcul entre els riscos assumibles que li havien d’oferir una majoria encara més forta i les incerteses electorals que poden irrompre en qualsevol campanya, el president francès ha fet l’exercici contrari. Es va aferrar a un moment, a un discurs de canvi, a la idea contra corrent que Europa no és el problema i a unes ganes compartides de renovació. La impredictibilitat de Macron és el i ara què? Amb el poder institucional de França sota el seu control, Macron haurà de convertir aquesta hegemonia en polítiques.

Més continguts de