Publicitat
Publicitat

Helene Zuber: "Els joves d'aquí han d'entendre que mil euros és molt"

Crítica Va venir per primera vegada a l'estat espanyol el 1976, quan "la dona de la casa no tenia ni compte corrent propi". Ara viu a Hamburg però segueix informant de manera regular del que passa a la Península, com fa des de meitats dels anys vuitanta. És molt crítica amb Rajoy

Helene Zuber coneix molt bé les interioritats espanyoles i per què aquí la crisi ha sacsejat d'una manera tan profunda. Conversem amb ella a la Moncloa sobre els problemes que té plantejats l'Estat, mentre a pocs metres estan reunits la cancellera Angela Merkel i el president del govern espanyol, Mariano Rajoy.

Amb l'experiència que l'avala, com veu l'actuació de Mariano Rajoy?

Rajoy es va passar la campanya dient que la crisi tenia un nom: Rodríguez Zapatero. Assegurava que quan ell governés tot s'arreglaria, dibuixava un paradís. A Berlín l'expectació era alta perquè hi havia el convenciment que el PSOE ja no tenia control sobre les comunitats després de les últimes eleccions autonòmiques. Es creia que el PP tenia una estratègia.

I no la tenia?

Va ser una gran sorpresa que no presentés els pressupostos i no anunciés què faria fins després de les eleccions andaluses... En aquests primers mesos, la imatge d'Espanya es va desgastar gairebé sense possibilitat de correcció. Després va anar esmenant xifres amb l'argument que la culpa era de la mala herència, però no era creïble que Rajoy no en sabés res perquè el PP fa molts anys que governa a València i a Madrid.

Què deien les autoritats del seu país, Alemanya, davant d'això?

Es van fer esforços perquè publiqués els pressupostos però en aquell moment ja es desdiu de mesures, no explica res als espanyols, tira la pilota a la teulada de la senyora Merkel, la premsa espanyola dibuixa la cancellera com una bruixa... El missatge no s'ha vist sincer. Ara els últims mesos s'ha dedicat a posar pressió sobre el Banc Central Europeu, i no és una bona diplomàcia.

El PP ha posat les comunitats a l'ull de l'huracà. ¿A Europa es veuen com el gran problema espanyol?

Sí, fins i tot es pensa que les comunitats governades pel PP no seran capaces de complir les metes del dèficit.

Com valora la gestió de Bankia?

El cas de Bankia va ser un fracàs total si el que es vol és generar confiança. Passa el mateix amb el rescat. Ara Rajoy torna a dir que vol esperar a veure què ofereix Europa. ¿Però que no en forma part, Espanya? ¿Que no participa del fons per a Grècia? La pregunta és si necessita el rescat, i si és així s'ha de demanar i no mentir al poble. S'ha d'explicar que és el moment de fer sacrificis com va fer Alemanya fa 10 anys.

El ministre Luis de Guindos ha admès que ara l'estat espanyol haurà de fer el que vostès van fer temps enrere.

Espero que no sigui un brindis al sol i no s'oblidi aquesta consciència.

L'actitud de Rajoy ha molestat?

Es compara molt amb el senyor Monti. Ell és un tecnòcrata no elegit però que hi entén d'economia, i ha sabut dir als italians que s'ha de corregir la via perquè els cal a ells. La política de venda d'imatge de Rajoy és pèssima.

És a temps de reconduir-ho?

Ja només és possible amb fets. Moltes de les reformes anunciades encara no estan funcionant. Les tècniques publicitàries ja no funcionen.

El govern espanyol assegura que, malgrat tot, les bases de l'economia espanyola són sòlides. ¿La marca Espanya és un actiu o bé resta?

És sorprenent, perquè fins a l'arribada de Rajoy estava molt en auge, en tots els àmbits, fins i tot en els productes de l'agricultura, però de cop s'ha desinflat.

Li proposo dues afirmacions. L'exministre socialista Jordi Sevilla afirma que "quan els alemanys comencin a comprar empreses i negocis espanyols a preu de saldo, entendrem de què va això de l'austeritat imposada".

Són teories conspiratives sense interès.

Segona. L'expresident Jordi Pujol diu que Espanya ha perdut la guerra contra si mateixa i que necessita una "moral" de reconstrucció com l'Alemanya de després de la Segona Guerra Mundial.

No crec que la comparació sigui la guerra, el país no està tan malament. De totes maneres, les promeses que s'havien fet fins ara al jovent, dient-los que tot pujaria -el nivell de vida, els salaris- no es poden mantenir. Els alemanys ho van comprendre fa 10 anys i ara ho han d'entendre els joves espanyols: que mil euros és molt. No ho dic amb cinisme sinó que cal saber que prop del 30% dels treballadors alemanys cobren menys de 500 euros. Caldrà començar, com la meva generació, amb molt menys, potser treballant en tres llocs al mateix temps... Moltes vegades una generació està tan mimada que només exigeix i li sembla que té dret perquè sí a un determinat nivell de vida. I no és així, ni tan sols a Alemanya.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT