Hem escoltat tothom
I, per tant, n’hem sentit i n’hem vist de tots colors. Des d’un arquebisbe que insta els feligresos a pregar per la unitat d’Espanya fins a un governador del Banc d’Espanya que un dia amenaça amb un corralito i l’endemà se’n desdiu.
Pel mig, un president del govern espanyol que ja hauria d’haver dimitit per haver demostrat que ignora com es regula la llei que ell mateix ha d’aplicar, anomenada Constitució espanyola, ens ha demostrat reiteradament la seva incompetència, tan absoluta que mereix alguna mena d’homenatge.
Un acòlit seu, Xavier García Albiol, ha acusat la conselleria d’Educació de Catalunya d’haver incitat a l’odi contra Espanya a través dels llibres de text i de determinades escoles, i s’ha de dir en favor seu que aquesta vegada no ha agredit físicament ningú, cosa que sempre és d’agrair.
Hem escoltat també tot un ministre d’Exteriors del govern d’Espanya, José Manuel García-Margallo, parlant gairebé de Genguis Khan mentre un historiador (perquè Oriol Junqueras, en el seu cara a cara amb Margallo, va tirar molt més de la seva força com a divulgador històric que no pas del seu lideratge polític) el posava en evidència de molt mala manera, tant que els mateixos mitjans unionistes varen haver d’admetre obertament l’arruixada.
Per escoltar hem escoltat fins i tot un senyor que es diu Miguel Ángel Revilla, que pel que es veu és president de Cantàbria i es dedica a recórrer Espanya repartint anxoves, que és un producte que sempre ve de gust.
No hem escoltat -perquè no parla- però sí que hem vist el rei d’Espanya viatjar fins a Washington per recollir tres o quatre tristes paraules sobre Espanya i la seva unitat, que per dir-ho poèticament és un assumpte que a Barack Obama òbviament no li podria relliscar més. I és que si li envien el rei d’Espanya en persona per demanar-li unes declaracions, què volen que digui Obama? ¿Que espera que Catalunya s’independitzi i Espanya se’n vagi a fer punyetes? El president nord-americà, com la cancellera alemanya o el primer ministre britànic, se’n varen sortir així com varen poder d’un conflicte que a ells no els importa mentre no perjudiqui els seus països. I punt.
Ah, perdó, me n’oblidava: també hem sentit i hem vist com s’intentaven falsificar les paraules de tot un alt comissari europeu, en aquest cas Jean-Claude Juncker, a través d’una traducció directament inventada.
Però bé, no hi donem més voltes: hem escoltat tothom i tothom ja ha raonat com ha volgut, com ha sabut o com ha pogut. Ara falta el més important, i és que la ciutadania es manifesti votant en llibertat. Sembla mentida haver de recordar-ho en una suposada democràcia, però aquest, el del vot lliure, és el principi de tots els principis.
