Publicitat
Publicitat

L' ASCENSOR

Hem de parlar

El marit de la Laura entra a l'ascensor sense deixar de xerrar. "I aquí no s'acaba. Ahir al vespre, va i em diu: «Hem de parlar»". "Hòstiaaa". "Això és el que jo vaig pensar. Hòstiaaa, ja l'hem cagat. Vaig intentar canviar de tema. Recordar-li l'arròs que hem de fer amb els seus pares aquest cap de setmana, que s'ha d'anar a comprar, etcètera, però res, aquest cop no va funcionar. La senyora volia parlar". "El diàleg a la parella és el pitjor que hi ha". "No cal que m'ho juris, però ja coneixes la Laura, quan se li fica una cosa al cap no l'hi treus ni dient-li que s'ha aprimat. Total, que la molt punyetera va i em deixa anar: «Josep, ¿creus que tu i jo som feliços?»" "No fotis que et va dir això". "Tal qual, i jo ja me la veia a sobre: pensió, pis de lloguer, nanos cada quinze dies, apunta't a una web d'aquestes de singles , vés a ballar salsa, a fer la ruta dels càtars, i tot per acabar tirant-te una paia que fa tres mesos no l'hauries tocat ni amb el pal de l'escombra. En dos segons em va passar per davant el panorama sencer". "¿I com te'n vas sortir?" "Amb astúcia, company. Li vaig dir, amb tota la contundència que vaig ser capaç, que no, que no érem feliços, que com a parella estàvem caient en picat en mans de la rutina, de la grisor més mediocre, del qui dia passa any empeny, sense al·licients, sense emocions, sense perspectives, que no entenia com el nostre matrimoni podia haver arribat a aquest estat tan deplorable i que l'única raó que trobava per explicar el fet que encara continuéssim junts era... txa-txaaan... que ens estimàvem, que ens estimàvem tant que això ens feia suportar la monotonia en què vivíem i ens feia tenir l'esperança certa que només seria una etapa, un capítol, i que aviat remuntaríem, perquè el que era evident és que si ni aquesta mala època ens havia destruït, això volia dir que no podíem viure l'un sense l'altre". "Collons, és genial". "I després d'aquest bonic discurs vam fer un clau que des de l'estiu passat a Segur de Calafell que no n'havíem fet un d'igual". "Nano, ets el meu ídol". "Gràcies, pots aplaudir".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT