Hemeroteca Rajoy: riure per no plorar

Agost del 2009. Rajoy: "Apujar els impostos seria un cop dur per al consum, per a l'estalvi i per a la inversió". Treure ara i aquí aquesta frase podria semblar oportunista. Han passat dos anys i mig de crisi intensa, tothom ha de fer coses que creia que no hauria de fer. La retiro, doncs, i tampoc farem sang amb aquesta altra del setembre del 2009: "La pujada d'impostos no es justifica i és profundament insolidària amb les classes mitjanes". Potser un any després, l'agost del 2010, Rajoy ja hauria d'haver començat a ser més prudent, però no: "El govern espanyol diu que apujarà impostos per posar-nos a nivell europeu. Això és un insult als espanyols". Però vaja, centrem-nos en el 2011. Què dic 2011? Anem al novembre, quan sabia que guanyaria, i si no ho sabia, era l'únic. "No tocaré cap impost tret dels dels emprenedors, que els abaixaré". Algú em replicarà que en campanya dius unes coses i quan ja has guanyat en dius unes altres. Anem al debat d'investidura, desembre, fa quatre dies. "La meva intenció és no apujar els impostos". Ha tingut contradiccions similars valorant el dèficit autonòmic fa uns mesos o ahir. Com el dia i la nit. Però cap frase de les que faria posar vermells els que encara s'hi posen supera la del 2004, quan Rajoy va proclamar que volia fer a Espanya el mateix que Matas a les Balears. Amb precedents així, a qui li estranya que hagi decidit parlar poc?