Heu de conèixer la Paquita Salas
Atresmedia disposa d’un canal digital, Flooxer. És una plataforma que condensa els continguts més populars d’internet, els vídeos dels youtubers d’èxit i que funciona com a banc de proves estrenant propostes audiovisuals modestes que poden servir per estudiar formats i possibles salts a la televisió convencional.
És insòlit, però a Flooxer s’ha estrenat una websèrie recomanable: Paquita Salas. La Paquita és una representant d’actors i actrius que batalla com pot per anar introduint joves promeses en el món del cine i la televisió. És una dona senzilla, d’una gran dignitat i amb molta empenta i vocació pel seu ofici. Té un perfil que respon a un univers una mica almodovarià. Els creadors i directors de la sèrie són Javier Calvo i Javier Ambrossi, tots dos amb bagatge com a actors, que en aquest cas retraten un món en el qual semblen molt bregats.
El primer element peculiar de Paquita Salas és que el rol de la protagonista l’interpreta un home, l’actor Brays Efe. Però aquest element transsexual no té cap mena de rellevància en l’argument, ni tan sols s’esmenta, de manera que a nivell narratiu es produeix una situació molt interessant: la transsexualitat s’integra amb una naturalitat absoluta, cosa que provoca una situació televisiva innovadora, progressista i valenta. No hi ha una voluntat de comicitat en aquesta transsexualitat com sol passar en sèries i programes d’humor, sinó una habilitat per donar profunditat al personatge.
El guió evidencia un domini del llenguatge televisiu, no només en la creació de diàlegs sinó també en la capacitat per distingir entre el que és imatge i el que és paraula. A més, hi ha una excel·lent compenetració amb la realització, que tot i els escassíssims recursos d’una websèrie té una exigència absoluta pel que fa a la qualitat d’imatge. Hi ha una cura pel detall, per decidir què mostren de l’escena més enllà del que verbalitzen els protagonistes, es nota una reflexió sobre el que aporten amb cada pla i la col·locació de la càmera perquè guanyi un significat extra. Les debilitats dels personatges, les seves inseguretats, la tristesa d’alguns instants o els moments de més dinamisme són comunicats també a través del context visual.
Paquita Salas juga també amb els elements de realitat i ficció. Algunes de les actrius (Macarena García, Lidia San José...) s’interpreten a elles mateixes, movent-se en un àmbit professional que els és propi però del qual s’ensenyen les misèries: traïcions, poca feina i precarietats de l’ofici. Paquita Salas continuarà al setembre. És pur entreteniment, però val la pena que la conegueu perquè parla del més elemental: la sensibilitat humana.
