23/10/2016

Hi vagis o no hi vagis, ells tornen

1 min

La tendència política al suïcidi col·lectiu ha tingut una escenografia operística de gran format aquest diumenge en el comitè federal del PSOE.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Si fa uns dies Salomé havia mostrat amb llàgrimes als ulls el cap d’un Pedro Sánchez que havia gosat recórrer a les bases per reforçar el seu mandat i mantenir el no a Rajoy, ahir es va culminar la funció. La conxorxa de la vella guàrdia i la líder del PSOE andalús per controlar el partit ha culminat amb èxit. Només de moment, perquè Pedro Sánchez sembla que es vegi amb cor de saltar l’abisme que s’obre entre l’aparell i els reformadors i les bases.

Miquel Iceta, nascut per pactar, va defensar el “no és no” del PSC a Rajoy amb els tradicionals arguments del català esforçat. Demandes de diàleg i comprensió que sonaven ben intencionades en el buit. De fet, el PSC decidirà demà en un consell nacional si trenca la disciplina de vot i manté la posició, com sembla. L’única opció que té per mantenir la respiració assistida dels seus irreductibles.

El PSOE facilitarà la investidura de Rajoy amb Bárcenas, Correa i Rato al banc dels acusats. Regalarà l’oposició al populisme del Podem pablista, i en posició de debilitat donarà suport al govern del PP.

Iceta es va mostrar “horroritzat” pel fet que “això dóna un argument més als independentistes”. I és que el PSOE que s’ha imposat prefereix la dreta corrupta a un referèndum a Catalunya. Confessi-ho, senyor Iceta: fins i tot vostè avui ha somiat amb la independència de Catalunya i del PSC.

stats